Teudjoi

Plantilla:Infotaula geografia políticaTeudjoi

Localització
Map
 28° 48′ N, 30° 55′ E / 28.8°N,30.92°E / 28.8; 30.92
EstatEgipte
Governaciógovernació de Beni Suef
Assentament humàAl Fashn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població16.209 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud38 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata

Ankironònpolis (Ankyrononpolis) en l'època grecoromana, Tuedjoi en època faraònica, fou una antiga ciutat d'Egipte a la riba oriental del Nil, al lloc de la moderna Al-Hiba, prop d'Al-Fasn (a uns 5 km) i de Beni Suef (uns 30 km). Al-Hiba és una ciutat d'Egipte a la riba oriental del Nil, a uns 5 km d'Al-Fashn i a uns 32 al sud de Beni Suef. Fou una fortalesa de frontera de la regió tebana documentada a l'Imperi Nou (dinasties XX a XII) quan va agafar certa importància. A un turó proper es conserva una muralla de la dinastia XXI i dins la muralla, entre palmeres, les restes d'un temple d'Amon (dedicat a Amon dels grans rugits, que mesura 36 x 18 metres) construït pel faraó Sheshonq I (de la dinastia XXII). Fou algun temps capital del nomós XVIII de l'Alt Egipte. Sota els romans fou un lloc militar d'importància. La necròpolis de la ciutat és de força importància i allí es van trobar importants papirs.

Es conserven les seves muralles i les restes d'un temple d'Amon construït per Sheshonq I de la dinastia XX; a les muralles apareixen gravats els noms de Pinudjem i Menkeperre, grans sacerdots d'Amon-Ra a Tebes durant la dinastia XXI. També s'ha trobat una necròpoli prou gran, en les tombes de la qual es van rescatar nombrosos papirs i sarcòfags. Fou una fortalesa de frontera per Tebes durant la dinastia XX i fins a la XX. Sota els làgides va adoptar el seu nom grec d'Ankyrononpolis. Fou excavada abans del 1906 per B. Grenfell i A. Hunt, per compte de la Egypt Exploration Fund, que va publicar les troballes de molts papirs grecs i demòtics el 1906. Modernament l'americà Robert Wenke va testejar l'excavació el 1980. Es van trobar nombroses rajoles amb els noms de Pinudjem I Menkeperre, que eren grans sacerdots d'Amon a Tebes al començament de la dinastia XXI. El temple d'Amon havia quedat tallat per la carretera; un fragment presenta al rei Sheshonq fent ofrenes.

Registres d'autoritat
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte