Girga

Plantilla:Infotaula geografia políticaGirga
Imatge

Localització
Map
 26° 20′ 18″ N, 31° 53′ 30″ E / 26.3383°N,31.8917°E / 26.3383; 31.8917
EstatEgipte
Governaciógovernació de Sohag
Markas of Egypt (en) TradueixGirga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Girga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població102.597 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud70 m-70 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata

Girga (àrab: جرجا, Jirjā, pronunciat en àrab egipci Girgā) és una ciutat d'Egipte, a la governació de Sohag, amb uns 150.000 habitants. Té fàbriques de ceràmica i de refinament de sucre. És la seu d'un bisbat copte. El seu nom deriva probablement del copte mar Girgis, ‘sant Jordi’, pel monestir homònim situat a la rodalia; també hi ha a la rodalia un monestir catòlic, suposadament el més antic d'Egipte. A la ciutat destaca la mesquita de Porcellana (Al-Sini).

Prop de Girga (a uns 5 km a l'oest) hi ha Beit Khallaf, on s'ha trobat una important necròpolis, prop de l'antiga capital Abidos, i la necròpolis de Mahasna, amb tombes de l'Imperi antic. Prop de la ciutat, uns 5 km al nord-oest, hi ha el llogaret d'Al-Birba, que fou l'antiga Tinis.

Alguns grups amazics hawwara arabitzats foren establerts a l'Alt Egipte per Barquq en 1380-1381 i el seu cap, Ismaïl ibn Mazin va rebre Girga en iqtà. El va succeir Úmar, epònim dels Banu Úmar. El seu govern va durar fins al 1576.

Fou capital de la governació de Girga fins al 1960, quan la capital es va traslladar a Sohag i la governació va canviar el nom.

  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte
Registres d'autoritat