Al-Qusiya

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaAl-Qusiya

Localització
Map
 27° 26′ 25″ N, 30° 49′ 06″ E / 27.4403°N,30.8183°E / 27.4403; 30.8183
EstatEgipte
Governaciógovernació d'Asyut Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Cusae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població69.388 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud54 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata

Al-Qusiya (àrab: القوصية, al-Qūṣiyya) és una ciutat d'Egipte situada uns 35 km al sud de Mallawi i 327 al sud del Caire, amb uns 50.000 habitants, dels quals un 70% són coptes.

La ciutat fou fundada durant l'Imperi antic i es va dir probablement Kis o Qis (Qesy), i els coptes li van dir Kõskõ, que fou transformat en grec a Kousos o Kousai (també Akouasa, Akoussa, Kousis i Khousai) que va donar el nom llatí Cusae (o Cussa i altres variants) i grec Kusae. Fou capital del nomós XIV de l'Alt Egipte, i el deu principal fou Hathor, identificat amb la deessa grega Afrodita.

El lloc més interessant és el Deir al-Muharraq (El monestir cremat) el qual és a uns 7 km al sud-oest de la ciutat i que té a uns 6 km a l'oest les Tombes de Mir.

De la ciutat antiga egípcia no en queden rastres. Se sap que tenia un temple d'Hathor però no ha estat localitzat. Sota l'Imperi romà i després romà d'Orient fou seu de la Legio II Flavia Constantia.

Fou seu d'un bisbe que fou sufragani d'Antinoe a la Tebaida Prima. Michel Le Quien (II, 597) esmenta alguns bisbes: Aquil·les i Melecià, vers el 325, i Theonas, present a Constantinoble el 553.

A la meitat del segle VII va caure en mans dels musulmans i va seguir la història d'Egipte però localment es va afermar la religió cristiana. Encara avui els coptes són una gran majoria a la ciutat.

El 1998 la policia egípcia buscant els assassins de dos joves coptes va sotmetre a tortura als seus familiars més propers i al no obtenir resultats a familiars llunyans i amics (total unes 1200 persones en un mes) fins que el bisbe Wissa va donar a conèixer els fets a la premsa internacional. Les tortures es van aturar però Wissa fou traslladat emparant-se el govern amb les lleis d'emergència, acusant-lo de "minar la unitat nacional"; cap policia fou castigat; el 1999 un enfrontament entre un comerciant copte i un client musulmà es va estendre a altra gent i es van produir trets que van deixar 20 coptes morts (i 1 musulmà) a més de dotzenes de ferits; la policia no va fer res per aturar els enfrontaments que van durar dos dies. El govern va proposar anomenar a la ciutat "Ciutat de Pau" en lloc d'Al-Qusiya que vol dir en àrab clàssic "L'enemistat".

  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte