Abidos
أبيدوس (ar)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Egipte | |||
| Governació | governació de Sohag | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 74 m | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 28 juliol 2003 | |||
| Identificador | 1823 | |||
 | Per a altres significats, vegeu «Abidos (desambiguació)». |
| El nom d'Abidos en jeroglífic | ||||
| ||||
Abidos (egipci antic, Abdjw o Abdju o Abedju) fou una ciutat de l'Alt Egipte situada uns 90 km al nord-oest de Luxor[1] que va tenir l'hegemonia vers el 3200 aC en substitució de Hieracòmpolis.
Existia ja vers el 4000 aC. El culte principal de la ciutat era al déu Khentiamentiu,[2] representat per una espècie de gos, possible antecessor d'Osiris, al quali es dedicava el culte durant l'Imperi mitjà.
Té una necròpolis molt important, on a la part coneguda com a cementiri U estan enterrats els caps o personatges locals del període Naqada I i part del Naqada II; els reis predinàstics fins a la dinastia 0 i dos reis de la dinastia I són al cementiri B, que fou la continuació del cementiri U. La darrera tomba és la d'Aha. Els següents faraons de la I i els de la II dinastia foren enterrats al cementiri conegut com a Umm al-Qa'ab.
Com a monuments destacats cal esmentar l'antic temple de Kentamentiu (vers el 3150 aC) convertit en un temple d'Osiris; el temple de Seti I fou també dedicat a Osiris, que fou lloc de pelegrinatge i va esdevenir l'Osireion. També Ramsès II hi va fer un temple després de Seti.
La ciutat va existir fins al 641, amb la conquesta àrab.
Referències
- ↑ «Abidos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Osiris». Visitmuseum. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 maig 2021].
