Beni Hassan

Les tombes de Khety i Baket
Detall de les escenes de lluita a la tomba 15.

Beni Hasan o Beni Hassan és un jaciment arqueològic d'Egipte a tocar de la riba dreta del riu Nil, prop de la ciutat d'Al-Minya (a uns 25 km), famós per la seva necròpolis de l'Imperi Mitjà, on hi ha 39 tombes entre les quals, com a mínim 8 són dels principals senyors del nomós de l'Òrix (nomós XVI, Mehmahetch) i corresponen a les dinasties XI i XII; els hipogeus de 12 tombes són plens d'escenes de la vida quotidiana egípcia. La major part de les tombes corresponen a la dinastia XI amb una sola columna, una sola cambra i una falsa porta a l'interior del mur, també existeix un segon estil amb columnes estriades i tallades en forma de lotus, finalment es troben les de la dinastia XII, amb un pati exterior, una avantcambra amb dues columnes i una cambra funerària interior. Les avantcambres també s'anomenen sovint "capelles". La majoria de tombes contenen inscripcions biogràfiques, representacions de la vida quotidiana i escenes de batalles. Són famoses per la seva gran qualitat, tot i que moltes estan molt degradades o malmeses actualment. N'existeixen còpies dels egiptòlegs del segle xix.[1]

Beni Hassan havia estat ja una necròpolis durant l'Imperi Antic i el Primer Període Intermedi.[2]

Entre les tombes principals destaquen:

  • Tomba número 2: Tomba d'Amenemhet o Ameni, de la dinastia XII, més elaborada que les anteriors, amb quatre columnes de 16 cares. El propietari va viure durant el regnat de Senusret I i fou el darrer posseïdor hereditari del títol de Gran senyor de la província de l'Òrix).
  • Tomba número 3: Tomba de Knumhotep II, successor d'Amenemhet al govern de l'Òrix però va tenir menys poder que ell a causa de l'increment del poder de l'estat. La seva tomba fou una de les darreres construïda a Beni Hasan. Portava els títols de cap hereditari, lleial al rei, i "el que és estimat pel déu". La tomba de Khnumhotep conservava la seva autobiografia a la paret inferior de les bases i tenia un part de l'estàtua del seu amo. Amb dos columnes poligonals, destaca per les representacions de les caravanes dels comerciants semites.
  • Tomba número 15: Tomba de Baqet III o Baket III governador provincial (nomarca) de Menat-Khufu (moderna Al-Minya) al final de la dinastia XI. Destaca per les representacions de tècniques de lluita.[3]
  • Tomba número 17: Tomba de Khety, fill de Baket III i també governador provincial durant la dinastia XI.

Al sud de les tombes hi havia un temple excavat a la roca dedicat al culte a Pakhet. Va ser construït per Hatshepsut i Tuthmosis III, conegut com la Cova d'Artemisa pels grecs (que identificaven Pakhet amb Artemisa). El temple és subterrani. Al costat hi ha una capella coneguda com a Speos Batn al-Bakarah.[4]

La moderna Beni Hasan rep el seu nom de la tribu dels Banu Hasan o Bani Hasan que es van establir a la comarca el segle xviii. La necròpolis fou explorada especialment per Percy Newerry entre el 1890 i 1894. Al mateix lloc John Garstang va excavar tombes de les dinasties VI, XI i xii entre el 1902 i el 1904. Nina de Garis Davies va copiar les escenes pintades el 1931. Les pintura foren restaurades els anys 80.

Referències i notes

  1. Bard, Kathryn A. An Introduction To The Archaeology Of Ancient Egypt. Oxford, United Kingdom: Blackwell Ltd, 2008, pàg. 189.
  2. Robins, Gay. The Art Of Ancient Egypt. Cambridge, MA: Harvard UP, 1997, pàg. 8.
  3. Burgun, Keith. Game Design Theory: A New Philosophy for Understanding Games (en anglès). CRC Press, 2012, p. 69. ISBN 1466554207. 
  4. Vegeu també: speos


  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte
Registres d'autoritat