Àcid octacosanoic

Àcid octacosanoic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	424,428 Da
Trobat en el tàxon	Aniba kappleri, Nauclea diderrichii, Rhizophora apiculata, Zataria multiflora, blat dur, Malvaviscus arboreus, Traversia baccharoides, Achillea santolinoides, tabaquera, Drimia indica, Ampelopsis japonica, Isodon adenanthus, Gentiana macrophylla, Artemisia roxburghiana, Cyanthillium cinereum, Peucedanum mashanense, Biemna, Hellenia lacera, Rheum sublanceolatum, Launaea aspleniifolia, Petrosia pellasarca, Amphimedon complanata, galzeran, Pertusaria ophthalmiza, Populus tremuloides, Streptomyces, Terminalia chebula, Butea monosperma, Eucalyptus risdoni, arç groc, Lysimachia patungensis, Miliusa balansae, Euphorbia tithymaloides, llorer-cirer, Samanea saman, Vitex divaricata, Lepra ophthalmiza i Eucalyptus risdonii
Estructura química
Fórmula química	C₂₈H₅₆O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

L'àcid octacosanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid montànic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb vint-i-vuit àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és ${\displaystyle {\ce {C28H56O2}}}$. En bioquímica és considerat un àcid gras, i se simbolitza per C28:0.

L'àcid octacosanoic a temperatura ambient és un sòlid que fon a 90,0–90,9 °C. La seva densitat és 0,8191 g/cm³ entre 4 i 100 °C, i el seu índex de refracció val 1,4313 a 100 °C.^[1]

El nom comú, àcid montànic, prové de l'alemany Montanwachs^[2] i aquest del llatí montanus, -a, -um, ‘relatiu a la muntanya’,^[3] i de l'alemany wachs, 'cera'; ja que s'aïllà de la cera montana, extreta del carbó marró o lignit.^[4] La cera montana conté aproximadament un 50 % d'àcid octacosanoic.^[5]

Es troba en el cervell humà i en els òrgans viscerals. S'obté a partir de cera de canya de sucre (Saccharum officinarum L.). Es biosintetitza a partir d'octacosanol mitjançant oxidació β. S'ha demostrat que inhibeix l'agregació plaquetària induïda ex vivo a causa de l'addició d'agonistes al plasma plasmàtic.^[6]

Referències