Timina

Timina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	126,043 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, Junceella juncea, Stylissa massa, Subergorgia suberosa, Viscum coloratum, Echinoclathria gibbosa, Eleutherococcus giraldii, Amphimedon viridis, Carteriospongia, Ophiocordyceps sinensis, Safranera, Geodia japonica, Nothapodytes nimmoniana, lliri de mar, Tectitethya, Streptomyces piomogenus, Agelas dendromorpha, Huperzia serrata, Vibrio parahaemolyticus, Wallemia sebi, Xanthium sibiricum, Petrosiidae, Penicillium commune, Nocardia alba, Caenorhabditis elegans, escheríchia coli i Verdolaga
Rol	metabòlit primari
Estructura química
Fórmula química	C₅H₆N₂O₂
SMILES canònic	Model 2D CC1=CNC(=O)NC1=O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de fusió	317 °C

La timina és un component dels àcids nucleics. És una de les bases nitrogenades de la classe pirimidínica juntament amb l'uracil i la citosina.^[1] És present en l'ADN (però no en l'ARN) i en el codi genètic i es representa amb la lletra T majúscula. La timina habitualment s'aparella amb l'adenina i quan ho fa sempre ho és mitjançant dos ponts d'hidrogen, la qual cosa dona poca estabilitat a la cadena i en facilita la desnaturalització i la formació d'estructures com la caixa TATA. El seu nucleòsid s'anomena timidina.

En l'ADN no hi ha timina, sinó una altra base que fa una funció equivalent (que només es troba en l'ADN) anomenada uracil (U).^[2] Les altres tres bases (adenina, guanina i citosina) es troben indistintament en l'ADN i l'ARN.

La seva fórmula és C₅H₆N₂O₂.

Referències

Bibliografia

• Carter, J. B.; Saunders, V. A. Virology: Principles and applications (en anglès). John Wiley & Sons, 2007. ISBN 978-0-470-02387-7. 

Vegeu també

• Timidilat
• UDP-N-acetilglucosamina