Severino Aznar Embid

Infotaula de personaSeverino Aznar Embid

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1870 Modifica el valor a Wikidata
Tierga (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1958
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955
Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952
Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 12 maig 1946
Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
20 març 1929 – 15 febrer 1930
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formaciócol·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, acadèmic, historiador, periodista d'opinió, sociòleg, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Grup de la Democràcia Cristiana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAgustín Aznar Modifica el valor a Wikidata
ParentsFernando Primo de Rivera y Orbaneja (consogre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Severino Aznar Embid (Tierga, 10 de febrer de 1870[1] - Madrid,[2] 19 de novembre de 1959)[3][4] va ser un sociòleg, acadèmic i periodista espanyol.[5] Va pertànyer al corrent del catolicisme social,[6] i ha estat descrit com «el creador del pensament social modern del catolicisme a Espanya».[7]

Biografia

Nascut en 1870 en la localitat saragossana de Tierga,[1] en el si d'una família humil,[8] va ser fundador de la revista Paz Social,[9] el 1907,[10] i el 1910 es va presentar a diputat per Saragossa en una candidatura carlista en les eleccions de 1910, sense èxit.[11] El 1914 va començar a treballar en l'Institut Nacional de Previsió.[12] Integrant del moviment carlista, el va abandonar el 1920 després de l'escissió mellista, per incorporar-se posteriorment juntament amb altres carlistes com Salvador Minguijón[13] en el Partit Social Popular, fundat el 1922, durant un breu període previ a la dictadura de Primo de Rivera.[13][14][15]. Va ser membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. L'esclat de la guerra civil espanyola el sorprèn a Navarra. Va donar suport al bàndol revoltat i el 1937 és nomenat president d'una comissió encarregada de dissenyar les línies mestres de la política sindical del nou Estat. En constituir-se el govern de Burgos, és nomenat conseller de Treball per a l'estudi d'un règim viable de salari familiar.[16] Quan es va formar el primer govern de Francisco Franco va ser designat director general de Previsió.[4] Fou procurador en Corts des de 1943 fins a 1958.[17]

Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1921,[18] amb la medalla 16[19] va col·laborar a publicacions com El Correo Español,[20] El Debate,[20][5] La Gaceta o ABC.[5]

En termes ideològics ha estat descrit des d'«apolític»,[21] de tarannà democràtic i progressista[22] i amb «simpaties» pel carlisme tradicionalista,[23] fins a «dretà, catòlic i monàrquic»[5] o «un carlista atípic».[24] Ja abans de la fi de la guerra civil s'identificaria plenament amb els valors del franquisme.[25] Va ser pare del falangista Agustín Aznar Gerner.[26]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 López Coira, 1999, p. 278.
  2. ↑ Cifra, 1959, p. 63.
  3. ↑ Xifra, 1959, p. 63.
  4. ↑ 4,0 4,1 López Coira, 1999, p. 285.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Hernández Sánchez, 1996, p. 607.
  6. ↑ López Coira, 1999, p. 279-283.
  7. ↑ Núñez Encabo, 1999, p. 157.
  8. ↑ Bódalo Lozano, 2010, p. 231.
  9. ↑ López Coira, 1999, p. 279.
  10. ↑ Bódalo Lozano, 2010, p. 232.
  11. ↑ Anónimo, 1910, p. 10.
  12. ↑ López Coira, 1999, p. 283.
  13. ↑ 13,0 13,1 Cierva, 1987, p. 170.
  14. ↑ Bódalo Lozano, 2010, p. 233-234.
  15. ↑ Alares López, 2013, p. 21.
  16. ↑ «Severino Aznar Embid». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  17. ↑ Fitxa al Congrés de Diputats
  18. ↑ López Coira, 1999, p. 284.
  19. ↑ Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. «Lista histórica de académicos», 2011. Arxivat de l'original el 2016-06-20. [Consulta: 4 desembre 2015].
  20. ↑ 20,0 20,1 López Coira, 1999, p. 286.
  21. ↑ López Coira, 1999, p. 293.
  22. ↑ López Coira, 1999, p. 281.
  23. ↑ López Coira, 1999, p. 280, 293.
  24. ↑ Carballo, 2010, p. 95-120.
  25. ↑ Alares López, 2013, p. 25.
  26. ↑ Alares López, 2013, p. 24-26.

Bibliografia

  • Anónimo «Resultados de la elección en Madrid y provincias». La Correspondencia de España [Madrid], 19.080, 09-05-1910. Arxivat de l'original el 2015-12-08. ISSN: 1137-1188 [Consulta: 4 desembre 2015]. Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine.
  • Alares López, Gustavo. Severino Aznar Embid y el Colegio de Aragón (1945-1959): epistolario. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2013. ISBN 9788499112657. 
  • Bódalo Lozano, Ester «La política social y familiar en la obra de Severino Aznar». Sociologia: Revista do Departamento de Sociologia da FLUP, XX, 2010, pàg. 231-244. ISSN: 0872-3419.
  • Carballo, Francisco «El pensamiento político de Severino Aznar Embid, un carlista atípico». Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 72, 2010, pàg. 95-120. ISSN: 0213-5868.
  • Cierva, Ricardo de la. La derecha sin remedio (1801-1987): de la prisión de Jovellanos al martirio de Fraga. Plaza & Janés, 1987. ISBN 9788401333316. 
  • Cifra «Ha muerto en Madrid don Severino Aznar, eminente sociólogo, escritor y periodista». ABC [Madrid], 20-11-1959, pàg. 63-64.
  • Hernández Sánchez, Galo. «La utilización del tema masónico como recurso propagandístico en la prensa diaria castellano-leonesa durante el bienio azañista (1931-33)». A: La masonería en la España del siglo XX. coordinado por José Antonio Ferrer Benimeli. 2. Universidad de Castilla La Mancha, 1996, p. 599-628. ISBN 9788489492479. 
  • López Coira, María Mercedes «Aproximación a la vida y obra de Severino Aznar: un precursor de los estudios sociológicos en España». Cuadernos de trabajo social, 12, 1999, pàg. 277-296. ISSN: 1988-8295.
  • Núñez Encabo, Manuel. El nacimiento de la sociología en España: Manuel Sales y Ferré. Editorial Complutense, 1999. ISBN 9788489784932. 


Premis i fites
Precedit per:
José María Salvador y Barrera
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 16
1921-1959 		Succeït per:
Laureà López Rodó
Registres d'autoritat
Bases d'informació