René Robert Cavelier de La Salle

René Robert Cavelier de La Salle

Nom original	(fr) René-Robert Cavelier de La Salle
Biografia
Naixement	21 novembre 1643 Rouen
Mort	19 març 1687 (43 anys) Texas (EUA)
Causa de mort	Homicidi
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Lycée Corneille
Activitat
Ocupació	explorador, viatger, investigador
Orde religiós	Companyia de Jesús
Signatura

René Robert Cavelier, senyor de La Salle (Rouen, Alta Normandia 22 de novembre 1643 - Navasota, Texas, 19 de març 1687) fou explorador i clergue francès, un dels primers a explorar la regió dels Grans Llacs als Estats Units d'Amèrica i el primer europeu a travessar el Mississipi de nord a sud, alhora que intentà establir-se al Golf de Mèxic.

Va estudiar amb els jesuïtes un temps, i el 1660 va prendre els vots sacerdotals. El 1667, però, en fou expulsat per "feblesa moral". Aleshores marxà a Amèrica, on el seu germà Jean, un frare sulpici, predicava als nadius. El 1669 va fer algunes exploracions a la zona del riu Ohio, i vers el 1674, patrocinat pel governador de Nova França, Louis de Baude Frontenac, va establir Fort Frontenac vora l'actual Kingston (Ontario), als marges del llac Ontario.

El 7 d'agost del 1679 s'uní a Henri de Tonti vora l'actual Niagara Falls i amb el vaixell Le Griffon navegà pels Grans Llacs i s'establí als marges del llac Michigan. Allí hi deixà Henri de Tonti i ell marxà pels rius Kankakee i Illinois, tot fundant-hi Fort Crèvecoeur (vora l'actual Peoria, Illinois). Alesahores tornà a Fort Crèvecoeur per queviures, però mentrestant Louis Hennepin fou capturat pels sioux i dut a Minnesota, alhora que els soldats s'amotinaren, destruïren el fort i exiliaren Tonti. La Salle capturà els amotinats al Llac Ontario i es reunís amb Tonti a Mackinaw.

Cap al 1682 sortí de Fort Crèvecoeur amb canoa i marxà Mississipi avall, i nomenà les terres de la desembocadura Louisiana en honor del rei Lluís XIV.^[1] Va construir Fort Prudhomme vora l'actual Memphis (Tennessee). El 1683 tornà a Fort Crèvecoeur i marxà cap a França a cercar reforços. El 1684 va tornar amb 4 vaixells i 300 colons, però l'expedició fou delmada pels pirates, la mala navegació i l'hostilitat dels indis. Un dels vaixells fou capturat pels pirates a la badia de Matagorda, però aconseguí establir-se a Fort Saint Louis (Texas).^[2] El 1687 patí un motí dels seus mariners durant una expedició en suport a Fort Saint Louis i fou assassinat a Navasota (Texas),^[3] els darrers colons que restaven foren massacrats pels karankawes el 1688. L'expedició que va fer Henri de Tonti el 1689 ja no hi va trobar ningú.

Referències