Protocyon
| Període | |
|---|---|
Plistocè[1] | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Protocyon  Giebel, 1855 |
| Espècies | |
| |
Protocyon és un gènere extint de mamífers carnívors de la família dels cànids que visqueren a les Amèriques durant el Plistocè. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, Bolívia, el Brasil, l'Equador, Mèxic, l'Uruguai i Veneçuela.[1] Eren animals corredors i hipercarnívors d'entre 20 i 40 kg. Caçaven èquids, camèlids, cérvols, pècaris, macrauquènids i peresosos gegants, que també devoraven en forma de carronya. Possiblement competien per les preses amb Smilodon populator.[2] El nom genèric Protocyon significa ‘primer gos’ en llatí.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Protocyon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Prevosti i Forasiepi, 2018, p. 108 i 109.
- ↑ Croft, 2016, p. 229.
Bibliografia
- Croft, D. A. Horned Armadillos and Rafting Monkeys: The Fascinating Fossil Mammals of South America (en anglès). Indiana University Press, 2016. ISBN 9780253020949.
- Prevosti, F. J.; Forasiepi, A. M. Evolution of South American Mammalian Predators During the Cenozoic: Paleobiogeographic and Paleoenvironmental Contingencies (en anglès). Springer International Publishing AG, 2018. DOI 10.1007/978-3-319-03701-1. ISBN 978-3-319-03700-4.
