Piràmide G1-b
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Piràmide de cares llises, tomba i piràmides d'Egipte  | |||
| Període | Dinastia IV d'Egipte | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura de l'antic Egipte | |||
| Mesura | 30 ( ) × 49 ( ) m | |||
| Pendent | 52 gon | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació de Gizeh (Egipte) i Guiza (Egipte) | |||
| Localització | Necròpolis de Guiza | |||
| ||||
La piràmide G1-b és una de les quatre piràmides subsidiàries que hi ha al sector oriental de la necròpoli de Guiza. Les altres piràmides subsidiàries que l'acompanyen són la G1-a, la G1-c i la G1-d.[1] Es troba emplaçada just al costat oriental de la gran piràmide, i va ser construïda durant la IV Dinastia d'Egipte.
És la central de les tres piràmides de les reines, situada a 10 metres al sud de la piràmide G1-a. Té una base de 50 metres i tenia una alçada original de 30 metres i una inclinació de 52°.[2] Tots els seus passatges subterranis estan tallats a la roca i la cambra funerària està revestida de pedra calcària. Malauradament, la cambra funerària també es troba en molt mal estat, i l’únic senyal que hi ha de l'antiga presència d'una capella mortuòria són algunes marques a la roca. Hi ha proves de l'existència d’un pou de vaixells al sud de la piràmide, però es va omplir de pedra i runa per construir el camí d'accés al lloc.[1]
Els egiptòlegs Mark Lehner i Rainer Stadelmann l’atribueixen a la reina Meritites I. Zahi Hawass, però, l’atribueix a la reina Noubet, que va donar a llum a Djedefre.
-
Plànol de la G1-b -
Fossa dins de la piràmide. -
Mapa de la necròpolis est de Guiza. -
Primer pla de la piràmide.
Referències
Bibliografia
- Lehner,, 1997, p. 116, Mark. The complete pyramids (en anglès). Thames & Hudson, 1997, p. 116. ISBN 0-500-05084-8.
