Pagrus auratus

Infotaula d'ésser viuPagrus auratus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154734 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènerePagrus
EspèciePagrus auratus Modifica el valor a Wikidata
Forster, 1801
Nomenclatura
Sinònims
  • Chrysophrys auratus (Forster, 1801)
  • Chrysophrys guttulatus (Valenciennes, 1830)
  • Chrysophrys unicolor (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Labrus auratus (Forster, 1801)
  • Pagrosomus auratus (Forster, 1801)
  • Pagrus arthurius (Jordan & Starks, 1906)
  • Pagrus chinensis (Steindachner, 1870)
  • Pagrus guttulatus (Valenciennes, 1830)
  • Pagrus latus (Richardson & Solander, 1842)
  • Pagrus micropterus (Valenciennes, 1830)
  • Pagrus ruber (Döderlein, 1883)
  • Pagrus unicolor (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Sparosomus unicolor (Quoy & Gaimard, 1824)[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Pagrus auratus és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids.[2]

Descripció

  • Pot arribar a fer 130 cm de llargària màxima[3] (normalment, en fa 40)[4] i 20 kg de pes.[5][6]

Alimentació

Menja crustacis (crancs, gambes, etc.) i, en segon terme, cucs marins, estrelles de mar, eriçons de mar i peixos.[7]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina i salabrosa, oceanòdrom,[8] associat als esculls rocallosos[9] i de clima subtropical (44°N-47°S) que viu entre 0-200 m de fondària.[10][6]

Distribució geogràfica

Es troba a Nova Zelanda,[11] Austràlia,[12] les illes Filipines, Indonèsia, la Xina,[13] Taiwan i el Japó (les poblacions dels hemisferis nord i sud són independents i aïllades, però són prou similars com per a ésser declarades la mateixa espècie).[6]

Ús comercial

En l'actualitat, no és criat en aqüicultura però és considerat un bon candidat per a ésser-ho en un futur.[14]

Observacions

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 35 anys.[6]

Referències

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  4. Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1981. Guide book to New Zealand commercial fish species. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda.
  5. Hayes, E., 1994. Snapper in New South Wales. NSW Fisheries Fishnote DF/37. 4 p.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Hayes, E., 1994.
  8. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  9. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  10. Paulin, C.D., 1990. Pagrus auratus, a new combination for the species known as "snapper" in Australasian waters (Pisces: Sparidae). N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 24(2):259-265.
  11. Taylor, R.B. i T.J. Willis, 1998. Relationships amongst length, weight and growth of north-eastern New Zealand reef fishes. Mar. Freshwat. Res. 49:255-260.
  12. Scott, T.D., C.J.M. Glover i R.V. Southcott, 1974. The marine and freshwater fishes of South Australia. A.B. James, Government Printer, Austràlia Meridional. 2a. ed. 392 p.
  13. Leung, A.W.-Y., 1994 The fish fauna of Lobster Bay, Cape D'Aguilar, Hong Kong. M.Sc. Thesis, University of Hong Kong. 65 p. + figs., tables, refs.
  14. Xu, G., 1985. Fish mariculture studies in China. ICLARM Newsl. 8(4):5-6.

Enllaços externs

  • BioLib (anglès)
  • Barcodes of Life (anglès)
  • AQUATAB
  • World Register of Marine Species (anglès)
Bases de dades taxonòmiques
COL EOL Fishbase GBIF IN ITIS NCBI OBIS OTL