Obversió lògica

Una obversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica tradicional admetia com a operació lògica.

Consisteix en la modificació del judici aristotèlic de manera que canviant la qualitat del judici, afirmatiu-negatiu, i negant el terme predicat, obtenim un judici equivalent.

D'aquesta manera:

Tot S és P {\displaystyle \rightarrow } s'obverteix a {\displaystyle \rightarrow } Cap S és no-P

Tots els espanyols són europeus {\displaystyle \rightarrow } Cap espanyol és no-europeu


Cap S és P {\displaystyle \rightarrow } s'obverteix a {\displaystyle \rightarrow } Tot S és no-p

Cap espanyol és americà {\displaystyle \rightarrow } Tot espanyol és no-americà


Algun S és P {\displaystyle \rightarrow } s'obverteix a {\displaystyle \rightarrow } Algun S no és no-p

Algun espanyol és ros {\displaystyle \rightarrow } Algun espanyol no és no-ros


Algun S no és P {\displaystyle \rightarrow } s'obverteix a {\displaystyle \rightarrow } Algun S és no-P

Algun espanyol no és americà {\displaystyle \rightarrow } Algun espanyol és no-americà

La lògica moderna en tractar els judicis aristotèlics com a funcions proposicionals canvia notablement el sentit lògic d'aquestes operacions, pel que avui dia aquestes propietats no tenen en realitat a penes importància lògica,[1] encara que sí que poden ajudar al domini lògic del llenguatge.

Notes i referències

  1. Podeu consultar el tema a problemàtica de la lògica silogística

Vegeu també

Bibliografia

  • MITCHELL, D. Introducció a la lògica. Editorial Labor, Barcelona, 1.968. 
  • Brody, Bobuch A. "Glossary of Logical Terms". Encyclopedia of Philosophy. Vol. 5-6. Macmillan, 1973. (anglès)
  • Copi, Irving. Symbolic Logic. MacMillan, 1979, fifth edition. (anglès)