Nombre de Froude

El nombre de Froude (Fr) és un nombre adimensional que relaciona l'efecte de les forces d'inèrcia i les forces de gravetat que actuen sobre un fluid. Deu el seu nom a l'enginyer hidrodinàmic i arquitecte naval anglès William Froude (1810 - 1879). D'aquesta manera el nombre de Froude es pot escriure com:

F r = Forces de Inèrcia Forces de Gravetat {\displaystyle Fr={\frac {\text{Forces de Inèrcia}}{\text{Forces de Gravetat}}}}

Descripció

Les forces d'inèrcia ( F {\displaystyle F} ), sobre la base del segon principi de la dinàmica, es defineix com el producte entre la massa ( m {\displaystyle m} ) i l'acceleració ( a {\displaystyle a} ), però com ens referim a un fluid escriurem la massa com densitat per volum. En forma dimensional s'escriu:

[ F Inèrcia ] = [ m a ] = [ ρ V ] = [ M L 4 L 3 T 2 ] = [ M L T 2 ] {\displaystyle \left[F_{\text{Inèrcia}}\right]=\left[ma\right]=\left[\rho V\right]=\left[{\frac {ML^{4}}{L^{3}T^{2}}}\right]=\left[{\frac {ML}{T^{2}}}\right]}

Per simplificar la definició de forces d'inèrcia en el nostre sistema escriurem

F = m a = ρ l 4 t 2 {\displaystyle F={ma}={\frac {\rho l^{4}}{t^{2}}}}

On l {\displaystyle l} i t {\displaystyle t} seran, respectivament, una distància i un temps característics del nostre sistema.


L pes (' P ) resulta ser el producte entre la massa i l'acceleració de la gravetat [[]].

[ P ] = [ ρ V g ] = [ M L T 2 ] {\displaystyle \left[P\right]=\left[\rho Vg\right]=\left[{\frac {ML}{T^{2}}}\right]}

Que igualment, per simplificar reescriurem així:

P = ρ g l 3 {\displaystyle P=\rho gl^{3}}

Llavors la relació entre les forces d'inèrcia i de gravetat es pot escriure així:

F r = Forces de Inèrcia Forces de Gravetat = ρ l 4 / t 2 ρ g l 3 = F P = l g t 2 {\displaystyle Fr={\frac {\text{Forces de Inèrcia}}{\text{Forces de Gravetat}}}={\frac {\rho l^{4}/{t^{2}}}{\rho gl^{3}}}={\frac {F}{P}}={\frac {l}{gt^{2}}}}

Llavors es defineix el nombre de Froude: F r = v 2 g l {\displaystyle {\mathit {Fr}}={\frac {v^{2}}{gl}}}

  • P {\displaystyle \mathrm {P} } - massa volumètrica o densitat [kg/m³]
  • L {\displaystyle L} - paràmetre de longitud [m]
  • T {\displaystyle T} - paràmetre temporal [s]
  • V {\displaystyle V} - paràmetre de velocitat [m/s]
  • G {\displaystyle G} - acceleració de la gravetat [m/s ²]

Nombre de Froude en canals oberts

A la zona més alta del sobreeixidor, just abans de caure l'aigua, es compleix que F r = 1 {\displaystyle {Fr}=1} de manera que el règim és crític.

El nombre de Froude en canals oberts ens informa de l'estat del flux hidràulic.[1] El nombre de Froude en un canal es defineix com:[2]

F R = v g D H {\displaystyle F_{R}={\frac {v}{\sqrt {gD_{H}}}}}

Sent:[3]

  • v {\displaystyle v} - velocitat mitjana de la secció del canal [m/s]
  • D H {\displaystyle D_{H}} - Profunditat hidràulica ( A / T {\displaystyle A/T} ) [m]. Sent A l'àrea de la secció transversal del flux i T l'amplada de la làmina lliure.
  • g {\displaystyle g} - acceleració de la gravetat [m/s ²]

En el cas que:

  • Sigui F R > 1 {\displaystyle F_{R}>1} el règim del flux serà supercrític
  • Sigui F R = 1 {\displaystyle F_{R}=1} el règim del flux serà crític
  • Sigui F R < 1 {\displaystyle F_{R}<1} el règim del flux serà subcrític

Referències

  1. «Estudi de canals oberts per la Universitat de Xile». Arxivat de l'original el 2009-02-06. [Consulta: 14 juny 2011].
  2. C3% A1ulica/Viquillibres sobre Hidràulica
  3. C3% A1ulica|Viquillibres sobre Hidràulica/

Bibliografia

  • Hidràulica dels canals oberts. Vine Et Chow. 1982. ISBN 968-13-1327-5
  • Mott, Robert L. Mecànica de Fluids. Sisena Edició. Editorial Pearson. Mèxic, 2006.

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Absorció (Ab)Acceleració (Ac)Alfven (Al)Arquimedes (Ar)Atwood (A)Bagnold (Ba)Bansen (Ba)Bejan (Be)Best (X)Bingham (Bm)Biot (Bi)Blake (Bl)Bodenstein (Bo)Boltzmann (Bo)Bond (Bo)Boussinesq (Bo)Brenner (Br)Brinkman (Br)Bulygin (Bu)Cameron (Ca)Capil·lar (Ca)Capil·laritat (Cap)Cauchy (Ca)Cavitació ( σ c {\displaystyle {\sigma }_{c}} )Chandrasekhar (Q)Clausius (Cl)Condensació (Co)Cowling (Co)Crocco (Cr)Damköhler (Da)Darcy (Da)Dean (D)Deborah (De)Dukhin (Du)Eckert (Ec)Ekman (Ek)Ellis (El)Elsasser (El) / ( Λ {\displaystyle \Lambda } )Eötvös (Eo) • Euler (Eu)Fedorov (Fe) • Froude (Fr)Galilei (Ga)Görtler (G)Goucher (Go)Graetz (Gz)Grashof (Gr)Gukhman (Gu)Hagen (Hg)Hartmann (Ha)Hatta (Ha)Hedström (He)Hersey (Hs)Iribarren (Ir) / (ξ)Jeffreys (Je)Joule (Jo)Karlovitz (Ka)Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir)Knudsen (Kn)Kutateladze (K)Laplace (La)Lewis (Le)Lundquist (Lu)Mach (M) / (Ma)Mach crític (Mcr) / (M*) Marangoni (Ma)Morton (Mo)Newton (Np)Nusselt (Nu)Ohnesorge (Oh)Péclet (Pe)Potència (Np)Prandtl (Pr)Prandtl magnètic (Prm)Prandtl turbulent (Prt)Rayleigh (Ra)Reech (Re)Reynolds (Re)Reynolds magnètic (Rem)Richardson (Ri)Roshko (Ro)Rossby (Ro)Rouse (P) / (Z)Ruark (Ru)Schiller (Sch)Schmidt (Sc)Scruton (Sc)Sherwood (Sh)Shields ( τ {\displaystyle \tau _{\ast }} ) / ( θ {\displaystyle \theta } )Sommerfeld (S)Stanton (St)Stokes (Stk)Strouhal (St)Stuart (St) / (N)Suratman (Su)Taylor (Ta)Thring (Th)Ursell (U)Weber (We)Weissenberg (Wi)Womersley (α) / (Wo)Zwietering (S)
Bases d'informació