Nick Nolte

Infotaula de personaNick Nolte
Biografia
Naixement(en) Nicholas King Nolte Modifica el valor a Wikidata
8 febrer 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Omaha (Nebraska) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióWestside High School (en) Tradueix
Eastern Arizona College (en) Tradueix
Phoenix College (en) Tradueix
Universitat Estatal d'Arizona
Omaha Benson High School Magnet (en) Tradueix
Pasadena City College
Stella Adler Studio of Acting Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de veu, jugador de bàsquet, actor de televisió, productor de cinema, model, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata –
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
Eastern Arizona Gila Monsters men's basketball (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSheila Page (1966–1970)
Sharyn Haddad (1978–1983)
Rebecca Linger (1984–1994)
FillsBrawley Nolte
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
ParesFranklin Arthur Nolte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Helen Nolte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000560 Allocine: 1493 Rottentomatoes: celebrity/nick_nolte Allmovie: p52916 TCM: 141856 Metacritic: person/nick-nolte TV.com: people/nick-nolte AFI: 225143 TMDB.org: 1733
Discogs: 4864311 Modifica el valor a Wikidata

Nicholas King "Nick" Nolte (Omaha, Nebraska, 8 de febrer de 1941)[1] és un actor i productor de cinema estatunidenc. També va fer de model.

Model

Nolte va fer de model els últims anys 1960 i a primers 1970. En un anunci en una revista el 1972, apareixia en texans i una camisa oberta per l'aclaridor de cabell "Summer Blonde" de Clairol al costat de Sigourney Weaver La parella també va sortir en l'envàs.

Carrera d'actor

Nolte va guanyar l'atenció i l'aclamació de la crítica per a la seva actuació a Rich Man, Poor Man, la minisèrie de televisió del 1976 basada en la novel·la d'Irwin Shaw de 1970. Des de llavors ha tingut una carrera reeixida que ha tocat una varietat àmplia de personatges a més de 40 pel·lícules. La diversitat de personatges és la signatura de la carrera de Nolte. És conegut pels seus registres atlètics i personatges de veu greu. El 1973, apareixia en el drama policíac Griff de Lorne Greene de l'ABC, en l'episodi "Who Framed Billy the Kid?", en el paper de Billy Randolph, un futbolista acusat d'assassinat. Va coprotagonitzar amb Andy Griffith el pilot d'una pel·lícula per la TV, Winter Kill, i un altre, Adams of Eagle Lake, cap de les quals no han tingut continuïtat.

El primer paper principal al cinema va ser el 1977, amb The Deep protagonitzada per Jacqueline Bisset i Robert Shaw. Va continuar amb Who'll Stop the Rain el 1978 i North Dallas Forty, basat en la novel·la de Peter Gent, el 1979. La pel·lícula policíaca 48 Hrs. (1982) reforçaria la seva carrera i aconseguiria amb Eddie Murphy una èxit de recaptació.

Nolte continuaria fent de protagonista en pel·lícules durant els anys 1980, incloent-hi Under Fire (1983) amb Gene Hackman, Down and Out in Beverly Hills (1986) amb Richard Dreyfuss i Bette Midler, Extreme Prejudice (1987) i New York Stories (1989) sota la direcció de Martin Scorsese.

Començaria els anys 1990 treballant una altra vegada amb Murphy en la continuació Another 48 Hours. El 1991 li donaria potser el seu èxit de taquilla més gran fent de protagonista a El príncep de les marees amb Barbra Streisand i en el remake de Martin Scorsese de El cap de la por amb Robert De Niro i Jessica Lange. Nolte va rebre la seva primera nominació a l'Oscar al millor actor pel seu paper a El príncep de les marees (que guanyaria Anthony Hopkins per El silenci dels anyells) i va guanyar un Globus d'Or al millor actor dramàtic.

El treball sòlid de Nolte continuava amb L'oli de la vida (1992) amb Susan Sarandon, Mulholland Falls (1996), i After Glow (1997) amb Julie Christie que rebria la seva tercera nominació per l'Oscar a la millor actriu. Nolte rebia la segona nominació a l'Oscar al millor actor pel seu treball a Affliction. El coprotagonista James Coburn va guanyar l'Oscar al millor actor secundari pel paper del pare del personatge de Nolte.

Nolte va acceptar treballs menors a The Thin Red Line (1999) i Hotel Rwanda (2004), i ha posat la veu a Kuiil a The Mandalorian.[2]

Vida personal

Nolte s'ha casat i s'ha divorciat tres vegades. Les seves exdones són Sheila Page, Sharyn Haddad i Rebecca Linger, amb la qual ha tingut un fill, Brawley Nolte (20 de juny de 1986), que també és actor, havent estat presentat com el fill segrestat de Mel Gibson a la pel·lícula de 1996 Ransomt. També va tenir una relació amb Debra Winger i Vicki Lewis. El 3 d'octubre de 2007, la parella de Nolte, Clytie Lane donava llum a la seva filla, Sophie Lane Nolte.

Nolte actualment resideix a Malibu, Califòrnia. El 6 d'octubre de 2008, un foc que va començar en una impressora va cremar una part de la seva residència. Nolte en va sortir il·lès però la casa va tenir uns desperfectes valorats en 1,5 milions de dòlars.

Problemes legals

El setembre de 2002, va anar al Silver Hill Hospital a Connecticut per a una prova després de ser arrestat sobre sospita de conducció sota els efectes de l'alcohol a Malibu uns quants dies abans.[3] Les proves més tard mostraven que era sota la influència de GHB, la droga de la "violació". Nolte responia que "l'ha estat prenent quatre anys i mai he estat violat".[4] El 12 de desembre del 2002 no va respondre a les acusacions de conducció sota influència de drogues. Li van donar la llibertat condicional tres anys amb l'ordre de sotmetre’s a assessorament sobre alcohol i droga amb proves aleatòries requerides.

Premis

  • 1991 - Globus d'Or al millor actor dramàtic per El príncep de les marees
  • 1992 - Escollit com l'home solter més atractiu per la revista People
  • 1998 - New York Film Critics Circle – Millor actor per Affliction
  • 1998 - National Society of Film Critics – Millor actor per Affliction

Filmografia

Any Pel·lícula Paper Notes
1973 Electra Glide in Blue Hippie Kid
1974 The California Kid Buzz Stafford
1975 Return to Macon County Bo Hollinger
1976 Northville Cemetery Massacre Chris
Rich Man, Poor Man Tom Jordache (minisèrie)
Nominació − Globus d'Or al millor actor en sèrie de televisió dramàtica
Nominació − Primetime Emmy al millor actor en minisèrie
1977 L'abisme (The Deep) David Sanders
1978 Neu que crema (Who'll Stop the Rain) Raig Hicks
1979 North Dallas Forty Phillip Elliott
1980 Heart Beat Neal Cassady
1982 Cannery Row Doc
Límit: 48 hores Jack Cates
1983 Sota el foc (Under Fire) Russell Price
1984 Teachers Alex Jurel
1985 Grace Quigley Seymour Flint
1986 Down and Out in Beverly Hills Jerry Baskin
1987 Suprem perjudici (Extreme Prejudice) Jack Benteen
Weeds Lee Umstetter Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
1988 Grace Quigley 2, Gracie Seymour Flint (inacabada)
1989 Tres fugitius (Three Fugitives) Lucas
New York Stories Lionel Dobie
Farewell to the King Learoyd
1990 Everybody Wins Tom O'Toole
Q&A Capità Michael Brennan
48 hores més Jack Cates
1991 El cap de la por (Cape Fear) Sam Bowden
El príncep de les marees (The Prince of Tides) Tom Wingo Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominació − Oscar al millor actor
The Player (cameo)
L'oli de la vida (Lorenzo's Oil) Augusto Odone
1994 I'll Do Anything Matt Hobbs
Blue Chips Pete Bell
I Love Trouble Peter Brackett
1995 Jefferson in Paris Thomas Jefferson
1996 Mulholland Falls Max Hoover
Mother Night Howard Campbell
1997 Aflicció (Affliction) Wade Whitehouse Nominació − Oscar al millor actor
Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
L'ombra de la nit (Nightwatch) Inspector Thomas Cray
U Turn Jake McKenna
Afterglow Lucky Mann
1998 The Thin Red Line Tinent Coronel Alt
Hayes Hours
1999 Breakfast of Champions Harry Le Sabre
Simpatico Vincent Webb
2000 La copa daurada (The Golden Bowl) Adam Verver
2002 The Good Thief Bob Montagnet
2003 Hulk David Banner / Father
Northfork Pare Harlan
2004 Clean Albrecht Hauser
Hotel Rwanda Coronel Oliver
The Beautiful Country Steve
2005 Neverwas T.L. Pierson
2006 Veïns invasors (Over the Hedge) (veu) Vincent
Off the Black Ray Cook
Paris, je t'aime Vincent ("Parc Monceau")
Uns quants dies de setembre (Quelques jours en septembre) Elliott
Peaceful Warrior Socrates
2007 Intimate Affairs Faldo
2008 The Mysteries of Pittsburgh Joe Bechstein
Les cròniques de Spiderwick (The Spiderwick Chronicles) Mulgarath
Tropic Thunder John "Four Leaf" Tayback
2009 Arcadia Lost Benerji
2010 My Own Love Song
2011 Warrior Nominació − Oscar al millor actor secundari
Arthur Burt Johnson
Zookeeper Bernie el Goril·la Veu
2012 The Company You Keep Donal Fitzgerald
2013 Gangster Squad Cap Parker
Parker Hurley
Hateship Loveship Sr. McCauley
Els límits de la veritat Bridges
2014 Noah Samyaza Veu
Asthma Werewolf Veu
2015 Un passeig pel bosc Stephen Katz

Referències

  1. «Nick Nolte» (en anglès). IMDb.
  2. Iannucci, Rebecca. «‘The Mandalorian' renewed for Season 2, coming fall 2020». New York Post, 27-12-2019. [Consulta: 18 gener 2020].
  3. 24 d'octubre de 2002 Nolte Charged With DUI CBS News
  4. [enllaç sense format] http://www.imdb.com/title/tt1199503/
  • Vegeu aquesta plantilla
1943–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
‡ Del 1965 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors masculins i no espanyols.
1958-1962
1965-1983‡
1984-ara
Registres d'autoritat
Bases d'informació