Nian gao

Infotaula menjarNian gao
Característiques
País d'origenRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusplat d'arròs i pastís d'arròs Modifica el valor a Wikidata

El nian gao o niangao (en xinès simplificat: 粘糕 o 年糕; literalment "pastisset enganxós" o "pastís de l'any"), també conegut a Occident com "pastís d'arròs",[1] o pastís de l'Any Nou Xinès,[2][1][3] és un dolç tradicional de la Xina.[2][4]

Es prepara amb arròs glutinós i s'empra com a ingredient en la cuina xinesa. Es venen en supermercats asiàtics tot l'any, però tradicionalment es mengen per l'Any Nou Xinès.

Tot i que hi ha moltes varietats, la recepta és força general: l'arròs glutinós cuinat es mol en una pasta, i depenent de la varietat pot ser que simplement es modele en una forma o es cuine una altra vegada.

El nian gao té moltes subvarietats. L'estil de Xangai és el que té la textura de xiclet. Es ven de diferents maneres i es cuina en un wok o s'afegeix a la sopa. Una altra varietat és l'estil dolç cantonès que s'endolceix amb sucre roig que li dona un color daurat encara que de vegades s'endolceix amb sucre blanc per a mantenir el color blanc de l'arròs. La pasta s'aboca en un paella especial i es cou al vapor. Es pot menjar així, i té una teixidura similar a la del formatge, o es pot fregir en una paella per a daurar-lo. Una altra varietat és un púding dolç i enganxós fet amb farina d'arròs glutinós i sucre bru al qual se li dona sabor amb aigua de roses o pasta de mongetes roges. Es cuina al vapor fins que es solidifica i se serveix en llesques gruixudes.

Corea i el Japó tenen aliments d'arròs glutinós molt coneguts com el tteok i el mochi, respectivament.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Roufs, Timothy G. Sweet treats around the world : an encyclopedia of food and culture, 2014, p. 79–80. ISBN 978-1-61069-221-2. OCLC 890981785. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Mcwilliams, Mark. Food and communication : proceedings of the oxford symposium on food 2015.. [S.l.]: Prospect Books, 2016, p. 232. ISBN 978-1-909248-49-6. OCLC 954105485. 
  3. ↑ Fong, Mary «'Luck Talk' in celebrating the Chinese New Year» (en anglès). Journal of Pragmatics, 32, 2, 01-01-2000, pàg. 219–237. DOI: 10.1016/S0378-2166(99)00048-X. ISSN: 0378-2166.
  4. ↑ Food, cuisine, and cultural competency for culinary, hospitality, and nutrition professionals. Sudbury, Mass.: Jones and Bartlett Publishers, 2011, p. 84. ISBN 978-0-7637-5965-0. OCLC 316824340.