Dades |
---|
Tipus | Muralla i monument |
---|
Construcció | Ferro-ibèric |
---|
Localització geogràfica |
---|
|
Entitat territorial administrativa | el Brull (Osona) |
|
| 41° 48′ 12″ N, 2° 16′ 24″ E / 41.80333°N,2.27333°E / 41.80333; 2.27333 |
|
|
|
Bé cultural d'interès nacional |
---|
Tipus | monument històric |
---|
Codi BCIN | 746-MH |
---|
Codi BIC | RI-51-0005213 |
---|
Id. IPAC | 834 |
---|
Id. IPAPC | 2584 |
---|
|
|
|
Les muralles de Montgròs, o muralles del Brull, són unes construccions defensives dels ibers ausetans que tanquen l'estret de Montgròs, al municipi del Brull (Osona). És una obra del Brull (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Descripció
El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145m de llarg, una amplada de 5m amb una alçada màxima conservada de 3-4m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural, es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6m) contiguament a les quals la muralla continua fins a trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats.[1]
Història
Les muralles del Brull o de Montgrós van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. En els seus estrats hom hi ha descobert importants restes de ceràmica àtica. El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món Iber, i més concretament dels Ausetans. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Muralles de Montgròs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
Vegeu també
Bibliografia
- Morral, E., Nieto, J. i Miquel, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- Pladevall, Antoni (1981). «El Brull» a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana.
- Pladevall, Antoni (1971). «El Brull» a Gran Enciclopèdia Catalana. Fundació Enciclopèdia Catalana.
- Pladevall i Font, Antoni (1998). El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny. Diputació de Barcelona.
Enllaços externs
- «Muralles de Montgròs». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Jaciments arqueològics ibèrics |
---|
Part d'{{ibers}} |
Occitània | | |
---|
Aragó | - Cabezo de Alcalá
- Cabezo de la Guardia
- El Cabo
- Loma de los Brunos
- Sant Antoni
|
---|
Catalunya | Ciutats | |
---|
Poblats | - Assut, el
- Burriac
- Ca N'oliver
- Cadira del Bisbe, la
- Can Fatjó
- Castell de Palamós, el
- Clascar, el
- Cogulló, el
- Coll del Moro, el
- Far, el
- Gebut
- Guàrdies, les
- Maleses, les
- Moleta del Remei, la
- Montbarbat
- Montjuïc
- Puig Castellar: Pontós / Santa Coloma
- Puig de Can Cendra, el
- Puig de Castellet
- Puig del Castell
- Puiggraciós
- Sant Julià de Ramis
- Sant Miquel
- Sant Sebastià de la Guarda
- Serrat dels Tres Hereus, el
- Torre dels Encantats, la
- Turó Cremat, el
- Turó d'en Boscà, el
- Turó de Can Santpere, el
- Turó de Castellruf, el
- Turó de Céllecs, el
- Turó de Sant Miquel, el
- Turó Rodó, el
|
---|
Jaciments | |
---|
Museus | |
---|
|
---|
País Valencià | Poblats | - Carència, la
- Castellar de Meca
- Celadilla, la
- Lloma Comuna, la
- Puig d'Alcoi, el
- Puig de la Misericòrdia, el
- Punta d'Orleyl, la
- Senya, la
- Solaig, el
- Torre Seca, la
- Tos Pelat, el
- Villares, los (Kelin)
- Xarpolar, el
|
---|
Jaciments | - Alcúdia, la
- Al·ló
- Alt de Benimaquia
- Bastida de les Alcusses, la
- Cabezo Lucero
- Camp de l'Escultor
- Castell del Castellar
- Castellà Colorat, el
- Castellet de Bernabé
- Cova de les Bruixes
- Covalta, la
- Cueva del Sapo
- Escuera, la
- Illeta dels Banyets
- Lloma de Betxí
- Llometa del Tio Figuetes
- Moleta dels Frares
- Molón, el
- Monastil, el
- Mont-ravana
- Necròpolis del Corral de Saus
- Necròpolis de la Nava
- Oral, el
- Penya Negra, la
- Perengil, el
- Pic de l'Àguila
- Puig, el
- Puig de la Nau
- Puig Pedró
- Puntal, el
- Puntal dels Llops
- Saladares, los
- Santuari de la Malladeta
- Serreta d'Alcoi, la
- Solana de las Pilillas
- Torre de Foios
- Torre del Prospinal
- Torrelló de Boverot
- Tossal de la Cala
- Tossal de Sant Miquel
|
---|
Museus | |
---|
|
---|
Múrcia | - Cabecico del Tesoro
- El Cigarralejo
- Coimbra del Barranco Ancho
|
---|
Cast. La Manxa | - Alarcos
- Amarejo, el
- Bienvenida, la (Sisapo)
- Cerro de las Cabezas
- Cerro de los Santos
- Cerro del Castillo (Libisosa)
- Llano de la Consolación
- Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
- Tolmo de Minateda
- Oreto i Zuqueca
|
---|
Andalusia | - Atalayuelas, las
- Basti
- Capacheras, las
- Castillo de Giribaile
- Cerrillo Blanco (Porcuna)
- Cerro Colorao
- Cerro de la Cruz
- Cerro de la Merced
- Cerro de los Infantes
- Cerro del Minguillar
- Cerrón, el
- Cortijo del Pajarillo
- Cueva de los Muñecos
- Gil de Olid
- Laderas de Morana
- Linares (Castulo)
- Mesa, la
- Montemayor (Ulia)
- Plaza de Armas
- Puente Tablas
- Ribera de la Algaida, la
- Torrecillas, las
- Torreparedones
- Tutugi (necròpolis)
- Úbeda (Salaria)
- Villaricos (Barea)
|
---|
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}} |