Miquel Joseph i Mayol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1903  Granollers (Vallès Oriental) |
| Mort | 3 gener 1983 (79 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, assagista, director de cinema |
Miquel Joseph i Mayol (Granollers, Vallès Oriental, 7 de setembre de 1903 — Panamà, 3 de gener de 1983) fou un impressor i escriptor. El seu pare ja era impressor i editava revistes de la Lliga Regionalista. Per casa seva varen passar-hi personatges com Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch o Eugeni d'Ors. Com a periodista, va col·laborar a La Veu de Catalunya i a les revistes D'Ací i d'Allà i Imatges. Fundà el Diari de Granollers i la Revista de la Llar. Implicat a la ciutat, també va participar en la fundació del Patronat del Museu de Granollers.
Biografia
La seva vida va estar marcada per la impremta. Durant la Segona República va ser secretari de la Federació de la Premsa de Catalunya i Balears i del Comitè de Cinema de la Generalitat. Com a funcionari del Departament de Cultura de la Generalitat, fou secretari del Conseller de Cultura, Ventura Gassol. També va estrenar els curtmetratges Els camins d'en Serrallonga i Elx, simfonia de palmeres. Va formar part de Laia Films.
En esclatar la Guerra Civil espanyola, va incorporar-se al Servei de Protecció del Patrimoni de la Generalitat, des d'on va participar en el salvament d'obres d'art. El 1939 es va encarregar d'organitzar la fugida i el posterior exili d'escriptors i intel·lectuals catalans. Travessaren la frontera, i els primers dies els visqué conjuntament, entre Perpinyà, París i Tolosa, amb Ignasi Mallol i Josep Maria Capdevila, amb qui esdevindrien grans amics.
Els seus contactes li permeteren exiliar-se a Amèrica, gràcies a persones com el geògraf Pau Vila. Visqué a Colòmbia, Xile i Panamà dedicant-se a la seva pròpia impremta, i creant una potent indústria editorial. A Colòmbia, també pogué dedicar-se al cinema, tant dirigint, com produint i distribuint pel·lícules. Tornà a Catalunya unes quantes vegades. Finalment, s'establí entre Catalunya i Amèrica. Gràcies a l'editor de l'Editorial Pòrtic, escrigué uns quants llibres. Al moment del retorn del president Josep Tarradellas i Joan, ell era al costat de Ventura Gassol i del president. Morí l'any 1983, a l'edat de 80 anys, al Panamà, on és enterrat.
Obres
Curtmetratges
- Els camins d'en Serrallonga (1933-1939, aprox)
- Elx, simfonia de palmeres (1933-1939, aprox)
Novel·les
- Un adolescent fet home, publicat quan era jove
- El fals robatori, obra presentada als Jocs Florals de Barcelona de 1931[1]
- Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974), memòries
Assaigs
- Iberoamèrica, continent de l'esperança (1969)
- La impremta del meu pare. El regionalisme a la comarca (1970)
- El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971)
- Com es fa un llibre (1979).
Referències
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 248
Enllaços externs
- «Miquel Joseph i Mayol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- GRAU, Josep. "Miquel Joseph i Mayol: vida i obra d'un granollerí singular"
- Portalet » Arxiu del blog » Miquel Joseph i Mayol, redescoberta d'un personatge granollerí del món de la cultura Arxivat 2011-11-17 a Wayback Machine.
