Migjorn (vent)

Els vents de la Mediterrània
Tramuntana
Gregal
Llevant
Xaloc
Migjorn
Llebeig
Ponent
Mestral

El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové d'aquest sud. En l'àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se'l confon amb els seus veïns, el xaloc i el garbí.[1] D'acord amb la mitologia grega, Notos era la personificació del vent del sud. El seu nom prové dels termes mig i jorn en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimològicament, derivaria del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, ‘migdia’.[2]

Vegeu també

  • Veles e vents

Referències

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Migjorn (vent)
  1. «Julià Garcia i Soler: La rosa dels vents». Arxivat de l'original el 2004-05-07. [Consulta: 7 maig 2004].
  2. Diccionari català-valencià-balear
Bases d'informació
  • GEC (1)