Microbiologia alimentària

Taronja florida per Penicillium digitatum, un dels microorganismes més habituals en la microbiologia dels cítrics.

La microbiologia alimentària és el camp acadèmic i interdisciplinari que estudia les interaccions dels microorganismes amb els aliments, tant pel que fa a les relacions beneficioses d’aquestes espècies com també quant a les perjudicials per a la salut agrícola, ramadera i humana.[1][2]

Aquesta branca científica inclou un ventall molt divers de tècniques d’anàlisi per tal de comercialitzar béns de consum amb la celeritat més gran possible i alhora assegurar els criteris de seguretat, higiene i preservació tant dels mateixos productes com de l’espai industrial on es produeixen.[2][3] Al tombant del segle xxi, dels més de 1130 milions d’anàlisis microbiològiques efectuades arreu del món, prop d’un 20% eren destinades al control de patògens vírics, fúngics i bacterians clau com Escherichia coli o d’espècies pertanyents als gèneres Salmonella, Campylobacter i Clostridium.[3]

L’estudi microbiològic i les seves anàlisis es preveu que gaudeixin d’un creixement molt ràpid en les dècades vinents, especialment en bona part dels nous estats considerats noves potències econòmiques.[3] El futur a curt termini dels avenços instrumentals, digitals i les noves tècniques de detecció –sorgits a conseqüència d’una necessitat creixent d’optimitzar l’alimentació a una població creixent i de prevenció de la fam i el malbaratament alimentari– s’espera que integri totalment la transcriptòmica, l'avaluació de la patogènesi en situacions de canvi climàtic o el modelatge predictiu (a partir de paràmetres com el pH, l'activitat de l’aigua, la temperatura, l'indret geogràfic, etc).[4][5][6][7]

Referències

  1. ↑ «microbiologia d’aliments». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 setembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Berlanga Herranz, Mercedes; Rius Bofill, Núria. Anàlisi microbiològica i higiene dels aliments. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006, p. 105. ISBN 9788483384879. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Capellas, Marta; Yuste, Josep; Fung, Daniel Y. C. «Mètodes ràpids i automatització en microbiologia alimentària : actualitat, perspectives i reptes». TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, 2006, pàg. 11–16. ISSN: 2013-987X.
  4. ↑ Stavropoulou, E.; Bezirtzoglou, E. «Predictive Modeling of Microbial Behavior in Food» (en anglès). Foods, 8, 12, 2019-12, pàg. 654. DOI: 10.3390/foods8120654. ISSN: 2304-8158.
  5. ↑ Lamas, Alexandre; Regal, Patricia; Vázquez, Beatriz; Miranda, José Manuel; Franco, Carlos Manuel «Transcriptomics: A powerful tool to evaluate the behavior of foodborne pathogens in the food production chain». Food Research International, 125, 01-11-2019, pàg. 108543. DOI: 10.1016/j.foodres.2019.108543. ISSN: 0963-9969.
  6. ↑ Misiou, Ourania; Koutsoumanis, Konstantinos «Climate change and its implications for food safety and spoilage» (en anglès). Trends in Food Science & Technology, 126, 01-08-2022, pàg. 142–152. DOI: 10.1016/j.tifs.2021.03.031. ISSN: 0924-2244.
  7. ↑ Suzzi, Giovanna; Corsetti, Aldo «Food Microbiology: The Past and the New Challenges for the Next 10 Years» (en anglès). Frontiers in Microbiology, 11, 2020. DOI: 10.3389/fmicb.2020.00237. ISSN: 1664-302X. PMC: PMC7047007. PMID: 32153531.