María Galiana Medina

María Galiana Medina

Biografia
Naixement	31 maig 1935 (89 anys) Sevilla (Espanya)
Activitat
Camp de treball	Televisió, teatre i pel·lícula
Ocupació	actriu, professora, professora de secundària
Premis (2017)  Fill Predilecte d'Andalusia (2000)  medalla d'Andalusia (1999)  Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu  premi Iris a la millor actriu  Goya a la millor actriu secundària

María Galiana Medina (Sevilla, 31 de maig de 1935) és una actriu espanyola, molt coneguda i respectada en el teatre andalús i cinema espanyol com a actriu de repartiment. Abans del seu salt a l'actuació va ser professora d'institut.^[1]

Biografia

Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d'Història, Galiana va exercir com a professora d'Història i Història de l'Art als instituts públics INB Virgen de Valme, IES Bellavista, IES Ramón Carande (anteriorment anomenat Almirante Topete) i IES Ciudad Jardín (Sevilla) fins a la seva jubilació (2000). Aquest mateix any va guanyar el Goya a la Millor actriu de repartiment, pel seu únic paper protagonista que ha tingut: Solas, un drama sobre la solitud, la pobresa i els somnis ofegats, amb Galiana en el paper de mare i esposa sofridora.

Ha treballat, com a actriu, sota les ordres de José Luis García Sánchez, Fernando Trueba, Jaime de Armiñán, José Luis Cuerda o Vicente Aranda.

Es popularment coneguda pel seu paper de l'àvia Herminia a Cuéntame cómo pasó (2001 - actualitat), sèrie que narra les vivències d'una família de classe mitjana, els Alcántara, durant els últims anys del franquisme i els començaments de la Transició espanyola.

A més, també va ser protagonista de La Mari (2003 i 2010), una sèrie emesa a TV3 i Canal Sur en la qual apareixen Ana Fernández, Ramon Madaula i Carlos Hipólito i que tracta sobre una emigrant andalusa establerta a la Barcelona dels 60, 70 i principi dels 80.

A Montequinto, un barri de Dos Hermanas (ciutat pròxima a Sevilla), hi ha un institut públic amb el seu nom.

Filmografia

• Los muertos no se tocan, nene (José Luis García Sánchez, 2011)
• La caja (Juan Carlos Falcón, 2006)
• Pura sangre (Leo Ricciardi, 2005)
• Tapas (Juan Cruz i José Corbacho, 2005)
• Roma (Adolfo Aristaraín, 2004)
• Una pasión singular (Antonio Gonzalo, 2003)
• Más pena que gloria (Víctor García León, 2000)
• Fugitivas (Miguel Hermoso, 2000)
• Plenilunio (Imanol Uribe, 2000)
• La pasión turca, 1994
• Solas (Benito Zambrano, 1999)
• Yerma (Pilar Távora, 1998)
• Libertarias (Vicente Aranda, 1996)
• Más allá del jardín (Pedro Olea, 1996)
• El rey del río (Manuel Gutiérrez Aragón, 1995)
• Así en el cielo como en la tierra (José Luis Cuerda, 1995)
• El palomo cojo (Jaime de Armiñan, 1995)
• Suspiros de España (José Luis García Sánchez, 1995)
• Tirano Banderas (José Luis García Sánchez, 1993)
• Belle Époque (Fernando Trueba, 1992)
• Malaventura (Manuel Gutiérrez Aragón, 1988)
• Pasodoble (José Luis García Sánchez, 1988)
• Madre in Japan (Francisco Perales, 1985)

Televisió

Teatre

• Fugadas (2009-2011), de Tamzin Townsend.
• Las troyanas (2000), d'Eurípides, Al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.
• El lindo don Diego (1994), d'Agustín Moreto.
• La casa de Bernarda Alba (1992), de Federico García Lorca^[2]
• El hombre que murió en la guerra (1990), dels germans Machado (Manuel o Antonio).
• Conversaciones con mama (2013), de Santiago Carlos Oves.
• La asamblea de mujeres (2015), d'Aristòfanes, dirigida per Juan Echanove.

Premis

• Medalla d'Andalusia (2000).
• El Cercle d'Escriptors Cinematogràfics li va concedir en 2000 la Medalla a la millor actriu per la seva interpretació en Solas.^[3]
• Premi Goya a Millor Actriu de Repartiment, per la seva interpretació a Solas.^[4]
• Filla Predilecta d'Andalusia (2017).
• Premis Iris en la categoria de millor interpretació femenina de repartiment pel seu paper de l'àvia Cuéntame como pasó.

Referències