Laurent Joffrin

Infotaula de personaLaurent Joffrin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Vincennes (França) Modifica el valor a Wikidata
Director de publicació Libération
Director de redacció Libération
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París
Collège Stanislas
Centre de Formació de Periodistes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLibération
Le Nouvel Obs Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Fundació Francoamericana Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJean-Pierre Mouchard Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1118511 TMDB.org: 1295591
Twitter (X): Laurent_Joffrin Modifica el valor a Wikidata

Laurent Mouchard (Vincennes, 30 de juny de 1952),[1][2] més conegut amb el pseudònim de Laurent Joffrin, és un periodista francès.

Trajectòria

Joffrin és llicenciat en economia per l'Institut d'Estudis Polítics de París. El 1977, es va graduar pel Centre de formation des journalistes i es va unir a l'Agence France-Presse, que va deixar per participar en la creació d'un nou diari, Forum international.[3] El 1981 es va incorporar a la redacció de Libération.[4]

Col·laborà amb el setmanari Le Nouvel Observateur, del qual va ser-ne director editorial des del març de 2011 fins al març de 2014. Va ser el director editorial i de publicacions del diari Libération des del juliol de 2014 fins al juliol de 2020. Després va deixar la direcció del diari per entrar en política,[5] creant un moviment socialdemòcrata a partir d'una crida titulada «Engageons-nous».

Entre els primers 150 signants, hi ha diverses personalitats conegudes com a sociòlegs, investigadors, metges (Patrick Pelloux, Alain Touraine, Pap Ndiaye, Hervé Le Bras, Michel Wieviorka, Janine Mossuz-Lavau), periodistes (Laure Adler, Pierre Lescure), politòlegs (Géraldine Muhlmann), advocats (Mireille Delmas-Marty), Jean-Baptiste Soufron), artistes (Agnès Jaoui, Denis Podalydès, Benjamin Biolay, Juliette Gernez, Ariane Mnouchkine), alts càrrecs (Patrice Bergougnoux) i escriptores (Mazarine Pingeot, Hélène Cixous), amb la idea de «reactivar el reformisme d'esquerres a França».[6][7][8]

Joffrin s'ha manifestat a favor de la taxa Google i de la Llei Hadopi.[9][10]

Obra publicada

  • La Gauche en voie de disparition, Seuil, 1984 (ISBN 9782020069373)
  • Coluche, c'est l'histoire d'un mec, amb Serge July i Jacques Lanzmann, Solar, 1986 (ISBN 9782263011245)
  • Un coup de jeune, portrait d'une génération morale, Arléa, 1987 (ISBN 9782869590144)
  • Mai 68, une histoire du mouvement, Seuil, 1988 (ISBN 2020101637)
  • Cabu en Amérique, amb Jean-Claude Guillebaud, Seuil, 1990 (ISBN 2020122499)
  • La Régression française, Seuil, 1992 (ISBN 9782020231077)
  • La Gauche retrouvée, Seuil, 1994 (ISBN 9782020213622)
  • Yougoslavie, suicide d'une nation, Mille et Une Nuits, 1995 (ISBN 9782842050276)
  • Kosovo, la guerre du droit, suivi de Yougoslavie, suicide d'une nation, Mille et Une Nuits, 1999 (ISBN 9782842054175)
  • Où est passée l'autorité?, amb Philippe Tesson, NiL éditions, 2000
  • Les Batailles de Napoléon, Seuil, 2000 (ISBN 9782020289931)
  • Le Gouvernement invisible, naissance d'une démocratie sans le peuple, Arléa, 2001 (ISBN 9782869595538)
  • La Princesse oubliée, roman, Robèrt Laffont, 2002 (ISBN 9782221092996)
  • C'était nous, roman, Robert Laffont, 2004 (ISBN 9782221101001)
  • Les Grandes Batailles navales, de Salamine à Midway, Seuil, 2005 (ISBN 9782020498388)
  • Histoire de la gauche caviar, Robert Laffont, 2006 (ISBN 9782221104859)
  • La Gauche bécassine, Robert Laffont, 2007 (ISBN 9782221108895)
  • Le roi est nu, Robert Laffont, 2008 (ISBN 9782221110867)
  • Média-paranoïa, Seuil, 2009 (ISBN 9782020975421)
  • La Grande histoire des codes secrets, Privé, 2009 (ISBN 9782350760827)
  • Les Énigmes Kennedy, Omnibus, 2011 (ISBN 9782258084445)
  • Le Réveil français, Stock, 2015 (ISBN 978-2-234-08026-3)
  • Dans le sillage de l'invincible Armada, éditions Paulsen, 2018
  • Le Roman de la France: De Vercingétorix à Mirabeau, Éditions Tallandier, 2019

Les aventures de Donatien Lachance, el detectiu de Napoleó

  • L'Énigme de la rue Saint Nicaise, Robert Laffont, 2010 (ISBN 9782221122242)
  • Le Grand Complot, Robert Laffont, 2013 (ISBN 978-2-221-13070-4)
  • L'Espion d'Austerlitz, Stock, 2014 (ISBN 9782234078123)

Referències

  1. ↑ Henri Maler, Philippe Monti. «Le Premier pouvoir » : Analyse d'un non passage à l'antenne (2)». acrimed.org. Acrimed, 12-11-2004.
  2. ↑ «Communiqué de l'Internationale sardonique : “L'offensive d'hiver du parti de la presse et de l'argent”». acrimed.org. Acrimed, 31-12-2003.
  3. ↑ «L'actualité sur Laurent Joffrin par L'Obs» (en francès). L'Obs. [Consulta: 24 novembre 2017].
  4. ↑ « Laurent Joffrin, en terrain connu » Arxivat 2014-12-02 a Wayback Machine., Libération, 13 juny 2015.
  5. ↑ «Laurent Joffrin quitte la direction de "Libération" pour se lancer en politique». francetvinfo.fr, 16-07-2020.
  6. ↑ «L'ancien directeur de « Libération » Laurent Joffrin lance un nouveau mouvement social-démocrate» (en francès). Le Monde.fr, 20-07-2020 [Consulta: 21 juliol 2020].
  7. ↑ «Lancement de l'appel "Engageons-nous" : "L'idée, c'est de relancer le réformisme de gauche en France" explique Laurent Joffrin» (en francès). Franceinfo, 20-07-2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
  8. ↑ «Les signataires». Engageons-nous. [Consulta: 21 juliol 2020].
  9. ↑ Guillaume Champeau. «Après les FAI, le directeur de Libération veut maintenant faire payer Google». numerama.com. Numerama, 02-04-2010.
  10. ↑ Henri Maler. «Laurent Joffrin ne se contrôle plus : il contrôle le Net et la critique des médias». acrimed.org. Acrimed, 05-09-2012.
Registres d'autoritat