L'Exedra
 | |
| 41° 41′ 09″ N, 1° 51′ 36″ E / 41.685747°N,1.859957°E / 41.685747; 1.859957 | |
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |
|---|---|
| Id. IPAC | 16423 |
L'Exedra és una obra del municipi de Castellgalí (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
La planta de la construcció té forma semicircular, absidial. El parament del mur és format per carreus de pedra natural de la zona, de mida mitjana i petita que es pot identificar com el conegut amb el nom d'"opus vittatum". Els carreus són ben tallats i disposats en filades horitzontals. L'edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita.[1][2]
L'exedra s'ha de considerar com una construcció romana, d'època baix-imperial, ben característica a partir del S.III. La majoria de viles d'un cert relleu i entitat presenten cambres d'aquestes característiques, amb un marcat caràcter senyorial, utilitzades com a sala de conversa (exedra), de recepció (oecus), o menjador (triclinium).[1]
L'exedra està datada en el segle iii.[1]
Història
L'exedra se situa dins el conjunt arqueològic de la vila romana de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des de principis del S.XX, per una carta conservada a A.H.C. de Manresa escrita per A. Durán i Sanpere. Puig i Cadafalch, en la seva obra "Arquitectura romana a Catalunya", en recull la seva existència i la reprodueix fotogràficament. Ara bé, la primera vegada que fou objecte d'estudi arqueològic és l'any 1932, dins el context d'excavacions portades a terme a la vila de Boades. En Joan Roure en feu un dibuix guardat a l'A.H.C. En ell s'hi mostra la planta i un sondeig. Les tasques d'excavació s'aturaren llargament fins al 1984, en què el Servei d'Arqueologia de la Generalitat va promoure la represa del treball.[1]
