Josep Azuara i González

Infotaula de personaJosep Azuara i González

Josep Azuara en el moment de prendre possessió com a alcalde del Masnou l'any 1979 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juliol 1939 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Montalban (França) Modifica el valor a Wikidata
Diputat provincial de Barcelona
19 juliol 1999 – 30 juny 2003
Diputat provincial de Barcelona
6 juliol 1995 – 18 juliol 1999
Diputat provincial de Barcelona
18 juliol 1991 – 5 juliol 1995
Diputat provincial de Barcelona
30 juliol 1987 – 17 juliol 1991
President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
1984 – 1987
← Arcadi Calzada i SalavedraJuli Sanclimens i Genescà →
Alcalde del Masnou
19 març 1979 – 14 juny 2003
← Miquel Humet ArgemíEduard Gisbert i Amat → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència i Unió Modifica el valor a Wikidata

Josep Azuara i González (Montalban, França, 7 de juliol de 1939) és un polític català, alcalde del Masnou de 1979 a 2003.[1]

Va néixer a Montalban, a França, on la seva mare estava exiliada per la Guerra Civil Espanyola. Enginyer de professió, amb 39 anys guanyà les eleccions Eleccions municipals espanyoles de 1979 al Masnou, i fou investit alcalde del Masnou. Va ser el primer alcalde del període democràtic després de la transició democràtica espanyola. Fou alcalde del Masnou entre 1979 i 2003. Té el rècord d'haver estat més temps en el càrrec, que va mantenir ininterrompudament durant vint-i-quatre anys, en sis mandats consecutius, sempre amb el partit de Convergència i Unió (CiU). Dels sis mandats, el primer fou en coalició amb PSC, PSUC i ERC, els tres següents amb majoria absoluta, i els dos darrers amb el suport d'ERC, PSC i PP.[2]

Durant el seu mandat com a alcalde del Masnou va construir l'ambulatori, el nou complex esportiu, el nou mercat municipal, la nova biblioteca i el camp de futbol d'Ocata, entre d'altres. Va urbanitzar carrers, places i passejos, canalitzar rieres i torrents i arranjar el passeig marítim. Va impulsar la construcció de la depuradora d'aigües residuals del Maresme sud, la deixalleria mancomunada amb Alella i Teià i la planta de compostatge i incineració de residus del Maresme. Va modernitzar l'Ajuntament i va estrenar les noves dependències de la policia municipal a Ca n'Orfila. En l'àmbit cultural va impulsar el Festival de Teatre Còmic Ple de Riure, va instaurar els Premis Literaris Goleta i Bergantí i es va fomentar l'Arxiu Municipal i el Museu de Nàutica. Va crear la Ràdio El Masnou, el butlletí d'informació municipal i els casals d'avis de Can Mandri, Can Malet i Cal Ros de les Cabres.[2]

També va exercir de diputat provincial de la Diputació de Barcelona i va presidir l'Associació Catalana de Municipis.[2]

El 14 de juny de 2003, amb 62 anys, va abandonar el càrrec per decisió pròpia.[2]

Referències

  1. Toran, Rosa. Atles electoral: els consistoris del Masnou 1812-1979. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2013. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bernabeu i Mira, Josep; Poch i Sans, Gerard. Quaranta anys de democràcia local al Masnou (1979-2019). El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2019, p. 49-55. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Miquel Humet Argemí
Alcalde del Masnou
Escut del Masnou

1979-2003
Succeït per:
Eduard Gisbert i Amat
  • Vegeu aquesta plantilla
Anteriors a la revolució de 1868
Escut del Masnou
Escut del Masnou
Sexenni Democràtic
Restauració Borbònica
Segle XIX
Segle XX
Dictadura de Primo de Rivera
Dictablanda de Berenguer
Segona República
Guerra Civil
Dictadura de Franco i Transició
Des de les eleccions de 1979