José Luis Rodríguez Jiménez

Infotaula de personaJosé Luis Rodríguez Jiménez
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAntonio Fernández García Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor titular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Rei Joan Carles Modifica el valor a Wikidata
Interessat enUltradreta, transició democràtica espanyola i franquisme Modifica el valor a Wikidata

José Luis Rodríguez Jiménez (Madrid, 1961) és un historiador espanyol, considerat un especialista en l'estudi de l'extrema dreta a Espanya.[1][2][3] Es va llicenciar en Història a la Universitat Complutense de Madrid, centre en el qual va obtenir el seu doctorat en 1992 sota la direcció del catedràtic Antonio Fernández García[4] i que va versar sobre la posició de l'extrema dreta a Espanya i la seva evolució durant el tardofranquisme i la Transició, posteriorment publicat pel CSIC el 1994 amb el títol original Reaccionaris i colpistes. L'extrema dreta a Espanya: del tardofranquisme a la consolidació de la democràcia (1967-1982).[5] És professor titular a la Universitat Rei Juan Carlos, on a data de 2018 impartia classes de l'assignatura «Historia de l'Espanya Actual».[6]

Altres obres seves són ¿Nuevos fascismos? Extrema derecha y neofascismo en Europa y Estados Unidos (Editorial Península, 1998),[7] Historia de Falange Española de las JONS (Alianza Editorial, 2000),[8][9] Franco. Historia de un conspirador (Oberon, 2005), en què hi projecta una visió negativa del dictador,[10] De héroes e indeseables. La División Azul (Espasa-Calpe, 2007),[11] Salvando vidas en el delta del Mekong: la primera misión en el exterior de la sanidad militar española: Vietnam del sur, 1966-1971 (Ministeri de Defensa, 2013) o Agonía, traición, huida. El final del Sáhara español (Crítica, 2015),[12] entre d'altres.

Referències

  1. ↑ Correal, Francisco «"Franco le propuso a Hassan II verse en el Alcázar de Sevilla"». Diario de Sevilla, 19-03-2016.
  2. ↑ «Rodríguez Jiménez, José Luis». VIAF.
  3. ↑ Prieto, Joaquín «Una derecha a la derecha de la derecha». El País, 05-02-2014.
  4. ↑ Tesis de José Luis Rodríguez Jiménez en Dialnet
  5. ↑ Casals i Meseguer, 1996, p. 245-246.
  6. ↑ Ficha de José Luis Rodríguez Jiménez en la URJC
  7. ↑ Raggio, 1999, p. 267-274.
  8. ↑ Fresán Cuenca, 2001, p. 329-333.
  9. ↑ Aspizua Turrión, 2002, p. 297-299.
  10. ↑ Núñez Florencio, 2005.
  11. ↑ Molina Rabadán, 2007, p. 229-231.
  12. ↑ Solar, 2016.

Bibliografia

  • Aspizua Turrión, Jorge «Historia de Falange Española de las JONS by José Luis Rodríguez Jiménez». Iberoamericana (2001-). Iberoamericana Editorial Vervuert, año 2, 6, junio 2002, pàg. 297-299. ISSN: 1577-3388.
  • Casals i Meseguer, Xavier «Rodríguez Jiménez, José Luís, Reaccionarios y golpistas». Ayer. Asociación de Historia Contemporánea y Marcial Pons, 22, 1996, pàg. 245-246. Arxivat de l'original el 2016-03-09. ISSN: 1134-2277 [Consulta: 1r abril 2015]. Arxivat 2016-03-09 a Wayback Machine.
  • Fresán Cuenca, Francisco Javier «Rodríguez Jiménez, José Luis, Historia de Falange Española de las JONS, Madrid, Alianza Editorial, 2000, 552 p., ISBN 84-206-6750-1.». Memoria y Civilización. Universidad de Navarra, 4, 2001, pàg. 329-333. ISSN: 1139-0107.
  • Molina Rabadán, David «Rodríguez Jiménez, José Luis, De héroes e indeseables. La División Azul». Historia Actual Online. Asociación de Historia Actual, 12, 2007, pàg. 229-231. ISSN: 1696-2060.
  • Núñez Florencio, Rafael «Franco. La pasión por el poder». El Cultural, 17-11-2005.
  • Raggio, Sandra «Rodríguez-Jiménez, José Luis. ¿Nuevos fascismos? Extrema derecha y neofascismo en Europa y Estados Unidos. Editorial Península, Barcelona 1998. 365 páginas». Cuadernos del CISH. Centro de Investigaciones Socio Históricas, 4, 5, 1999, pàg. 267-274. ISSN: 1514-0113.
  • Solar, David «Agonía, traición, huida. El final del Sáhara español. José Luis Rodríguez Jiménez. Crítica. Barcelona, 2015. 676 páginas». El Cultural, 15-01-2016.


Registres d'autoritat
Bases d'informació