Jordi Font i Rodon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1924 (99/100 anys) Tarragona |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Psiquiatre i religiós |
| Membre de | |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Premis
| |
Jordi Font i Rodon (Tarragona, 10 d'agost de 1924) és un psiquiatre i religiós català.
Biografia
Membre de la Companyia de Jesús, el 1949 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on s'especialtizà en oftalmologia i psiquiatria, el 1956 en filosofia i el 1962 en teologia a Frankfurt del Main.
Del 1964 al 1982 fou professor a l'Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i del 1965 al 1987 director del departament de psiquiatria i salut mental de l'Hospital Sant Pere Claver. També fou cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer el 1964. És autor de la definició de salut mental recollida en la ponència Funció social de la medicina, en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de 1976. Entén la recerca com una eina per alleugerir el sofriment humà des d'una dedicació constant.[1]
El 1989 va rebre el premi Jordi Gol a la Trajectòria professional i humana, concedit per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i el 2004 la Medalla Narcís Monturiol per al progrés científic i tecnològic, així com la Creu de Sant Jordi el 2003.
Obres
- Mente humana y experiencia religiosa (1991)
- Religió, psicopatologia i salut mental (1999)
- Espiritualitat i salut mental (2006)
- El malestar en les societats del benestar (1999)
Referències
- ↑ «Jordi Font i Rodon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- Entrevista a Jordi Font a "Temas de Psicoanálisis"
- Publicacions de Jordi Font Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine. a la Fundació Joan Maragall
