Jaume Serra
 | Aquest article tracta sobre el pintor. Vegeu-ne altres significats a «Jaume Serra i Húnter». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  |
| Mort | 1405 |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Corona d'Aragó |
| Ocupació | pintor |
| Activitat | 1356 – 1390 |
| Família | |
| Germans | Pere Serra |
Jaume Serra (segle xiv) fou un pintor català d'estil italo-gòtic.
Va estar associat amb Bartomeu Bassa, fill de Ferrer Bassa, l'introductor de l'estil italo-gòtic de l'escola senesa. Amb ell va contractar el 14 de desembre de 1358 la pintura d'un tabernacle, una imatge de sant Miquel i dos retaules per a la ciutat de Cardona.[1] El 21 de gener de 1366, Bartomeu va avalar Jaume en el compromís adquirit per pintar el retaule major del monestir gironí de Sant Pere de Galligants.[2][3]
Provenia d'una família de pintors actius a Catalunya al segle xiv. També foren pintors els seus germans Pere, Francesc i Joan. Els germans Serra van conrear l'anomenat estil italo-gòtic, d'influència especialment sienesa, com era típic del segle xiv català. Realitzaven figures petites, estilitzades, d'ulls ametllats i boca petita. Jaume va difondre un model de Verge de la Humilitat, lactant, asseguda al sòl amb donant a un costat, de caràcter funerari.
Obra
Jaume Serra col·laborà amb els seus germans en la realització de:
- Retaule de la Mare de Déu de Sixena (Osca), avui al MNAC.[4]
- Retaule de la Nativitat, Epifania i Resurrecció, al Musée des Arts Décoratifs de París.[5]
A Jaume se li atribueixen:
- El Retaule de la Verge del convent del Sepulcre de Saragossa, conservat al Museu de Saragossa.
- El Retaule de fra Martí d'Alpartil, també exposat al Museu de Saragossa.
- La Verge de Tobed (Col·lecció particular a Saragossa). Apareix com a donant el rei Enric II de Castella, al costat de la reina Joana Manuel de Castella i la seva filla Elionor de Castella, nascuda l'any 1362.
- El Retaule de Sant Esteve de Gualter del monestir de Santa Maria de Gualter, conservat al MNAC.[6]
- Un Calvari procedent d'un retaule no identificat, datat entre 1375-1385, incorporat al MNAC dins la Col·lecció Antonio Gallardo.[7]
- Una Mare de Déu amb Nen i àngels datat entre 1375-1385, incorporat al MNAC dins la Col·lecció Antonio Gallardo.[8]
Referències
- ↑ Madurell i Marimón, 1952, p. 406.
- ↑ Companys i Montardit, 1995, p. 64.
- ↑ Madurell i Marimón, 1952, p. 32, nota 406.
- ↑ Fitxa de l'obra 015916-CJT al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- ↑ «Fitxa obra al museu de París». Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 25 agost 2012].
- ↑ Fitxa de l'obra 003947-CJT al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- ↑ DDAA, 2016, p. 46.
- ↑ DDAA, 2016, p. 50.
Bibliografia
- Azcárate Ristori, J. M.ª de, "Pintura gótica del siglo XV", en Historia del arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
- Companys, Isabel; Montardit, Núria. «La presència del pintor Ferrer Bassa a terres tarragonines». A: Recull Miquel Melendres i Rué : (1905-1974). Tarragona: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó", 1995, pp.60-87. ISBN 849204571x [Consulta: 4 agost 2013].
- DDAA. Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. MNAC, 2016. ISBN 9788480432856 [Consulta: 23 març 2016].
- Madurell i Marimón, Josep M. «El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras. Addenda documental» (en castellà). Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona. Ajuntament de Barcelona [Barcelona], vol. X, 1952 [Consulta: 31 juliol 2013].
- Monreal Tejada, Luis. Grandes Museos, vol. 1 i 3, Editorial Planeta, 1975. ISBN 84-320-0460-X
