James MacCullagh

Infotaula de personaJames MacCullagh

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1809 Modifica el valor a Wikidata
Strabane (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1847 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Suïcidi)
SepulturaEsglésia de St. Patrick a Upper Badoney, Plumbridge (Comtat de Tyrone) 54° 46′ 06″ N, 7° 11′ 55″ O / 54.768456°N,7.198641°O / 54.768456; -7.198641
Dades personals
FormacióTrinity College (Dublín)
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Física
OrganitzacióTrinity College (Dublín)
Membre de
Royal Society Modifica el valor a Wikidata
Influències
Bartholomew Lloyd
Premis
Medalla Copley (1842)

James MacCullagh (1809-1848) fou un matemàtic i físic nord-irlandès.

Vida i Obra

Fill d'una família de grangers, era el més gran de dotze germans, dels quals quatre van morir molt joves. Va estudiar a l'escola de Lifford (comtat de Donegal), on va destacar en matemàtiques.[1]

El 1824, amb només quinze anys, va ser admès al Trinity College (Dublín). L'any següent va ser acceptat com a becari, i ja va residir al College fins a la seva mort.[2] El 1829 es va graduar i els anys següents va competir per un lloc docent, sense èxit,[3] fins al seu tercer intent el 1832.[4] El 1833 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia d'Irlanda i el 1835 va ser nomenat catedràtic de matemàtiques del Trinity.[5] L'any 1843 va passar a ser catedràtic de filosofia natural i experimental, al mateix temps que era escollit fellow de la Royal Society.[6]

El 1847, durant la Gran Fam Irlandesa i després de la caiguda del govern de Robert Peel, va optar per ocupar un lloc a la cambra de representants, però no ho va aconseguir.[7] Uns mesos després es va llevar la vida en les seves habitacions del Trinity.[8]

La majoria dels treballs i recerques de MacCullagh van ser sobre la teoria de la llum, sempre des de la perspectiva de la teoria ondulatòria, desenvolupant un marc general que va denominar "teoria dinàmica".[9]

Durant la seva curta vida va escriure quaranta-un articles, molts sobre teoria de la llum, però també sobre geometria, sobre l'atracció dels esferoides i el·lipsoides, sobre la rotació dels sòlids, etc.[10]

Referències

  1. O'Hara, pàgina 69.
  2. Scaife, pàgina 67.
  3. Scaife, pàgina 68.
  4. O'Hara, pàgines 69-70.
  5. Scaife, pàgina 78.
  6. Scaife, pàgines 79-80.
  7. Scaife, pàgina 84.
  8. Scaife, pàgina 85.
  9. Chen, pàgina 79.
  10. Llista completa dels seus treballs a Scaife, pàgines 90-93.

Bibliografia

  • Chen, Xiang. Instrumental Traditions and Theories of Light (en (anglès)). Springer, 2000. ISBN 978-94-010-5824-7. 
  • O'Hara, James G. «James MacCullagh». A: Mark McCartney, Andrew Whitaker (eds.). Physicists of Ireland: Passion and Precision (en (anglès)). CRC Press, 2003, p. 69-76. ISBN 978-1-4200-3317-5. 
  • Scaife, B.K.P. «James MacCullagh, M.R.I.A., F.R.S., 1809-47» (en (anglès)). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section C, Vol. 90, Num. C, 1990, pàg. 67-106. ISSN: 0035-8991.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James MacCullagh» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Professor James Mac Cullagh M.R.I.A ., F.R.S. 1809- 1847». Glenelly Historical Society. Arxivat de l'original el 22 de maig 2016. [Consulta: 11 novembre 2016].


Registres d'autoritat