Ian Sneddon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Ian Naismith Sneddon  8 desembre 1919 Glasgow (Escòcia) |
| Mort | 4 novembre 2000 (80 anys) Glasgow (Escòcia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cambridge (1940–1942) Universitat de Glasgow (1936–1940) Hyndland Secondary School (1929–1936) Thornwood Primary School (–1929) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, anàlisi matemàtica, matemàtiques aplicades, física i flexibilitat |
| Lloc de treball | Escòcia |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de Strathclyde, professor visitant (1985–1991) Universitat de Glasgow (1956–1985), Professor emèrit Universitat de Keele (1950–1956) Universitat de Glasgow (1946–1950) Universitat de Bristol (1945–1946) Ministry of Supply (1942–1945) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Anthony Spencer, Morton Lowengrub, John T. Welch, George A.C. Graham i Ram Srivastav |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Campbell Macgregor |
| Pares | Naismith Sneddon i Mary Ann Cameron |
Premis
| |
Ian Sneddon (anglès: Ian Naismith Sneddon) (Glasgow, 8 de desembre de 1919 - Glasgow, 4 de novembre de 2000) va ser un matemàtic escocès.
Vida i obra
Sneddon es va graduar en física i matemàtiques el 1940 a la universitat de Glasgow i, a continuació va anar a la universitat de Cambridge, però la Segona Guerra Mundial va interrompre els seus estudis.[1] Des de 1942 fins a 1945 va estar en un laboratori de la ciutat de Kent dedicat a l'estudi del material militar.[2] El 1946, després d'un breu període al laboratori de física de la universitat de Bristol, es va incorporar com professor ajudant de filosofia natural a la universitat de Glasgow.[3] De 1950 a 1956 va ser professor del University College de North Staffordshire (actual universitat de Keele),[4] abans de retornar a la universitat de Glasgow, en la qual es va jubilar el 1985.[5]
Va ser un amant apassionat de la música i membre de diferents organitzacions d'òpera, d'orquestres i de teatre de Glasgow. Aquesta passió també el ca connectar amb Polònia[6] on va mantenir fructífers contactes científics; motiu pel qual va rebre diferents guardons polonesos.
Els seus principals treballs versen sobre l'elasticitat[7] i sobre mètodes de la física matemàtica.[8] Va publicar una desena de llibres i més de cent articles científics.[9]
Referències
- ↑ McBride, 2001, p. x.
- ↑ Merodio, 2017, p. x.
- ↑ Chadwick, 2002, p. 422.
- ↑ Waterston i Macmillan Shearer, 2006, p. 867.
- ↑ Chadwick, 2002, p. 425.
- ↑ Chadwick, 2002, p. 428.
- ↑ Chadwick, 2002, p. 429-433.
- ↑ Chadwick, 2002, p. 434.
- ↑ Chadwick, 2002, p. 436-437.
Bibliografia
- Chadwick, P. «Ian Naismith Sneddon, O.B.E. 8 December 1919 – 4 November 2000» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 48, 2002, pàg. 417-438. DOI: 10.1098/rsbm.2002.0025. ISSN: 0080-4606.
- Merodio, José «Más allá de Alan Turing: los matemáticos que combatieron el nazismo» (en castellà). El País, 19-10, 2017.
- Ogden, Raymond W. «Sneddon, Ian Naismith». A: Holm Altenbach, Andreas Öchsner (eds.). Encyclopedia of Continuum Mechanics (en anglès). Springer, 2020, p. 2301-2304. ISBN 978-3-662-55770-9.
- Waterston, C.D.; Macmillan Shearer, A. Biographical Index of Former Fellows of the Royal Society of Edinburgh (en anglès). The Royal Society of Edinburgh, 2006. ISBN 0-902198-84-X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ian Sneddon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- McBride, Adam. «Professor I.N. Sneddon, OBE, FRS, FRSE». SIAM AG, 2001. [Consulta: 17 desembre 2022]. (anglès)
- «Ian Sneddon». University of Glasgow. [Consulta: 17 desembre 2022]. (anglès)
