Henuttaneb

Henuttaneb

Biografia
Naixement	segle XIV aC Tebes
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Princesa
Família	Dinastia XVIII d'Egipte
Cònjuge	Amenofis III
Pares	Amenofis III   i Tiy
Germans	Sitamon, Beketaton, Iset, Nebetah, The Younger Lady, Akhenaton, Tutmosis i Semenkhare

Henuttaneb (segle XIV aC) va ser una princesa egípcia de la XVIII dinastia. Era filla del faraó Amenofis III i de la Gran Esposa Reial Tiy, per tant era germana també d'Akhenaton i del príncep hereu Tuthmosis. Era la tercera filla dels seus pares (després de Sitamon i Iset). El seu nom significa "Dama de totes les terres" i fou freqüentment utilitzat com a títol per a les reines.

Henuttaneb en jeroglífic

A Henuttaneb se la representa en una estàtua colossal de Medinet Habu.^[1] Aquesta enorme escultura de set metres d'alçada mostra a Amenofis III i Tiy, asseguts un al costat de l'altre, "amb tres de les seves filles situades davant del tron; Henuttaneb, la més gran i millor conservada, al centre; Nebetah a la dreta; i una altra, el nom del qual ha desaparegut, a l'esquerra ".^[2] També apareix al temple de Soleb i en una placa de carnalina (amb la seva germana Iset, davant dels seus pares). El seu nom apareix en tres fragments de llosa.^[1]

No està clar si Henuttaneb va ser elevada al rang de reina com ho van ser Sitamon i Iset. En cap lloc se la menciona com a esposa del rei, però a la placa de carnalina esmentada el seu nom està inclòs en un cartutx, un privilegi al qual només hi tenien dret els reis i les seves dones.

Després de la mort del seu pare se la deixa d'esmentar a les fonts.

Referències

Vegeu també

• La dona a l'Antic Egipte

Bibliografia

• Cline, Eric; O'Connor, David. Amenhotep III: Perspectives on his Reign (en anglès). Universitat de Michigan, 1998. ISBN 978-0472088331. 
• Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3. 
• Ranke, Hermann. Die ägyptische Persönennamen (en alemany). Glückstadt: Verlag von J. J. Augustin, 1935.