Fausto Gresini

Infotaula de personaFausto Gresini

Fausto Gresini al GP de Japó de 1992 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1961 Modifica el valor a Wikidata
Imola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, director d'equip Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1987mundial de motociclisme de 125cc (1r)
1985mundial de motociclisme de 125cc (1r) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2019)  Collar d'or al Mèrit Esportiu Modifica el valor a Wikidata

Facebook: fausto.gresini.31 MotoGP: Fausto+Gresini Modifica el valor a Wikidata

Fausto Gresini (Imola, 23 de gener de 1961 - Bolonya, 23 de febrer de 2021) fou un pilot de motociclisme i director d'equip italià, dues vegades campió del món en 125cc.[1]

Començà a competir als disset anys, debutant el 1983 al Campionat del Món de motociclisme de 125cc amb l'equip MBA. Durant dotze temporades va disputar 118 grans premis, aconseguint 21 victòries, 47 podis i 17 poles. Comparteix juntament amb Àngel Nieto el rècord d'onze victòries consecutives en 125cc, aconseguides entre 1986 i 1987.[2] Va proclamar-se campió del món en dues ocasions (1985 i 1987), essent un referent de la categoria durant la dècada del 1980.[3] Va retirar-se al final de la temporada de 1995.

El 1997 fundà la seva pròpia escuderia, Gresini Racing, amb el qual aconseguí quatre títols mundials de pilot, amb Daijiro Kato el 2001 (250cc), Toni Elías el 2010 (Moto2), Jorge Martín el 2018 (Moto3) i Mateo Ferrari el 2019 (MotoE). També a MotoGP aconseguí tres subcampionats del món de forma consecutiva amb Sete Gibernau (2003 i 2004) i Marco Melandri (2005).[4] Des de l'any 2015, dirigí l'escuderia d'Aprilia a la categoria de Moto GP.

El desembre de 2020, Gresini fou ingressat a l'Hospital Santa Maria della Scaletta d'Imola per complicacions derivades del COVID-19. Tot i la seva lenta millora, va empitjorar a les poques setmanes per una greu infecció pulmonar, que li ocasionaren la mort el 23 de febrer de 2021.[5]

Referències

  1. «Fausto Gresini». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
  2. Puigdemont, Oriol. «Muere Fausto Gresini, víctima de la Covid-19» (en castellà). Motorsport.com, 23-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].
  3. Tronchoni, Nadia. «Muere Fausto Gresini por covid a los 60 años» (en castellà). El País, 23-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].
  4. «Muere de coronavirus Fausto Gresini» (en castellà). Mundo Deportivo, 23-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].
  5. «Muere Fausto Gresini tras dos meses de lucha contra la covid» (en castellà). La Vanguardia, 23-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].

Enllaços externs

  • Fitxa Fausto Gresini - MotoGP Arxivat 2021-01-19 a Wayback Machine. (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1990 - L. Capirossi
1991 - L. Capirossi
1992 - A. Gramigni
1993 - D. Raudies
1994 - K. Sakata
1995 - H. Aoki
1996 - H. Aoki
1997 - V. Rossi
1998 - K. Sakata
1999 - E. Alzamora

2000 - R. Locatelli
2001 - M. Poggiali
2002 - A. Vincent
2003 - D. Pedrosa
2004 - A. Dovizioso
2005 - T. Lüthi
2006 - Á. Bautista
2007 - G. Talmácsi
2008 - M. Di Meglio
2009 - J. Simón

2010 - M. Márquez
2011 - N. Terol
2012 - S. Cortese
2013 - M. Viñales
2014 - À. Márquez
2015 - D. Kent
2016 - B. Binder
2017 - J. Mir
2018 - J. Martin
2019 - L. Dalla Porta

2020 - A. Arenas
2021 - P. Acosta
2022 - I. Guevara
2023 - J. Masià

1El campionat de 125cc se substituí pel nou de Moto3 la temporada de 2012.