Fases de Zintl
Les fases de Zintl és un tipus de compostos intermetàl·lics formats per un element electropositiu (component catiònic) que pot ser un metall alcalí, un alcalinoterri o un lantanoide, i un component aniònic format per un element dels grups principals de moderada electronegativitat. Aquesta part compleix els requeriments dels composts de valència normal, això és, la regla de l'octet.[1]
Reben el nom del químic alemany Eduard Zintl (1898-1941) que les investigà en la dècada del 1930s, i el terme en concret fou emprat per primer cop pel cristal·lògraf alemany Fritz Laves (1906-1978) el 1941.
Aquests compostos no són completament iònics, generalment són trencadissos, i tenen algunes propietats metàl·liques com la lluïssor. Són exemples els compostos SrGa₂ o MgB₂, on els àtoms de bor o gal·li formen una capa hexagonal plana, semblant a la del grafit; en elles els àtoms de bor o gal·li tenen una càrrega negativa, la qual cosa els fa isoelectrònics amb el carboni, d'on prové l'analogia estructural. Aquestes capes carregades negativament estan separades per capes de cations Sr2+ o Mg2+. Un altre exemple és l'estructura del CaSi₂, on cada silici té càrrega –1, la qual cosa el fa isoelectrònic amb els elements neutres del grup 15 de la taula periòdica (N, P, As...).[1]
