Ermengol Coll i Armengol
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 11 gener 1859 Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) | ||||||||||||
Mort | 21 abril 1918 (59 anys) Malabo | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Església Catòlica | ||||||||||||
Formació | Seminari Diocesà de Solsona | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1904–), sacerdot catòlic (1881–), missioner catòlic, etnòleg | ||||||||||||
Orde religiós | Fills del Cor de Maria | ||||||||||||
Consagració | Girolamo Maria Gotti |
Ermengol Coll i Armengol (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, gener de 1859 — Santa Isabel, Fernando Poo, 1918) fou missioner i etnòleg claretià.[1]
Biografia
Va néixer a 'Cal Traginer' d'Ivars d'Urgell. Fill d'una família humil i orfe de pare als 6 anys, va ingressar al Seminari Diocesà de Solsona. Amb disset anys i unes qualificacions excel·lents ingressar al seminari claretià de Tuïr, on tindria com a professor a Joaquim Juanola i Rovira.[2]
Fou el tercer prefecte apostòlic (1890) i el primer bisbe-vicari apostòlic (1904) de l'illa de Fernando Poo. Hi impulsà l'agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics. Fundà i dirigir “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris. Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà.[3] La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias (1899).[4]
Referències
- ↑ «Ermengol Coll i Armengol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Gargallo Sariol, Eduard; Sant Gisbert, Jordi. El petit imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola. Angle editorial, 01/03/2021, p. 317. ISBN 978-84-18197-53-6.
- ↑ «Ermengol Coll i Armengol» (en castellà). [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Garcia i Ramon, Maria Dolors; Zusman, Perla; Nogué, Joan. Una mirada catalana a l'Àfrica: viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX. Pagès Editors, Juny 2008, p. 380. ISBN 978-84-9779-608-8.