Enrique Dupuy de Lome y Paulín
  | |
| Nom original | (es) Enrique Dupuy de Lôme |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 agost 1851 València |
| Mort | 1r juliol 1904 (52 anys) París |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893 | |
| Manuel Iranzo Benedito → | |
| 22 d'abril de 1899 – 20 de novembre de 1900 | |
← Manuel Iranzo Benedito Manuel Iranzo Benedito → | |
| Circumscripció | Albaida |
Ambaixador d'Espanya als  Estats Units[1] | |
| 29 de juliol de 1883 – 29 de gener de 1884 | |
← Francisco Barea del Corral | |
| 30 de setembre de 1892 – 2 de març de 1893 | |
← José Felipe Sagrario Railie de Muruaga → | |
| 6 de maig de 1895 – 11 de febrer de 1898 | |
← José Felipe Sagrario Juan Du Besu → | |
Ambaixador d'Espanya al  Regne d'Itàlia | |
| 1903 – 1904 | |
← Cipriano del Mazo y Gherardi Luis Polo de Bernabé Pilón → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Partit | Partit Conservador |
Premis | |
 | |
Enrique Dupuy de Lome y Paulín (València, 1851 - París, 1904) era un empresari, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia
Era fill de Santiago Lluís Dupuy de Lôme i germà de Federico Dupuy de Lome y Paulín. Estudià dret a la Universitat de Madrid i el 1872 ingressà al cos diplomàtic. El 1873 fou enviat a l'ambaixada espanyola al Japó, i després fou destinat a Brussel·les, Montevideo, Buenos Aires, París i Washington DC.
Membre del Partit Conservador, mercè la seva amistat amb Francisco Silvela fou cap de llista per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1891, i fou elegit diputat. Fou ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amèrica poc abans de la Guerra Hispano-estatunidenca, i es va veure obligat a dimitir a causa d'una carta (coneguda com a carta De Lome) que va enviar a José Canalejas, interceptada per un espia cubà i publicada al New York Journal el febrer de 1898, on desqualificava greument el president William McKinley, i que el magnat William Randolph Hearst presentà com una greu insult al poble nord-americà.[2]
Després de guerra Silvela el nomenà subsecretari del Ministeri d'Estat i fou escollit novament diputat per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1899, tot i que no arribà a ocupar l'escó perquè fou nomenat ambaixador a Itàlia. Va rebre les grans creus de l'Orde d'Isabel la Catòlica, de l'Orde de Carles III, l'Orde del Toisó d'Or, l'Orde de l'Àguila Vermella i la Legió d'Honor.[3]
Referències
- ↑ De fet el seu títol oficial era encarregat de negocis (chargé d'affaires)
- ↑ Reasoner, Harry (Narrator). (1991). The World's Political Hot Spots: The Philippines. (The Audio Classics Series) [Audio Recording]. Nashville, TN: Knowledge Products. Carmichael and Carmichael Inc.
- ↑ Juan Manuel López de Azcona, Ignacio González Casasnovas, Esther Ruiz de Castañeda Minería iberoamericana: Biografías mineras, 1492-1892, S. 145, Juan Felipe Leal, Carlos Arturo Flores Villela, Eduardo Barraza, Anales del cine en México, 1895-1911: 1898: Primera parte. Una guerra
Bibliografia
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.184. ISBN 9788495484802.
- Mario G. Losano, Viaggiatori spagnoli nel Giappone occidentalizzato. Spanish travelers in Japan westernized, “Revista de Historiografía” (Madrid), 2012, n. 2, pp. 150–168.
Enllaços externs
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Luis Mayans y Enríquez de Navarra (1876-1879) · Eduardo Maestre Tovia (1881) · José Iranzo Presencia (1881/1886) · Arcadio Tudela y Martínez (1884) · Enrique Dupuy de Lome y Paulín (1891/1899) · Manuel Iranzo Benedito (1893/1898-1901/1905) · Manuel Antón Ferrandiz (1896) · Elías Tormo Monzó (1903) · Tomás Trénor Palavicino (1907) · José Estruch Chafer (1910) · Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento (1914) · Eduardo Llagaria Ballester (1916) · Vicente Puigmoltó Rodríguez-Trelles (1918-1923) |  | |
