El destí de la Nunik

Infotaula de pel·lículaEl destí de la Nunik
La masseria delle allodole Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPaolo Taviani i Vittorio Taviani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Paz Vega
Moritz Bleibtreu
Alessandro Preziosi
Ángela Molina Tejedor
Tchéky Karyo
André Dussollier
Laura Efrikian
Arsinée Khanjian
Hristo Shopov
Mohammed Bakri
Stefan Danailov (en) Tradueix
Christo Jivkov
Itzhak Fintzi (en) Tradueix
Maria Statoulova (en) Tradueix
Marius Donkin (en) Tradueix
Asen Blatechki (en) Tradueix
Valentin Ganev
Mariano Rigillo
Yvonne Sciò
Linda Batista
Iulian Vergov
Alessandro Bressanello Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRamon Colom i Esmatges Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAndrea Crisanti Modifica el valor a Wikidata
GuióVittorio Taviani i Paolo Taviani Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiuliano Taviani Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGiuseppe Lanci Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoberto Perpignani Modifica el valor a Wikidata
VestuariLina Nerli Taviani Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor01 Distribution i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeldestinodenunik.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0854672 Filmaffinity: 915803 Allocine: 112122 Rottentomatoes: m/the_lark_farm Letterboxd: the-lark-farm Allmovie: v393889 TCM: 665768 TV.com: movies/the-lark-farm TMDB.org: 2361 Modifica el valor a Wikidata

El destí de la Nunik[1] (títol original en italià: La Masseria delle allodole) és una pel·lícula dramàtica de 2007, escrita i dirigida per Paolo i Vittorio Taviani i protagonitzada per Paz Vega, Moritz Bleibtreu, Alessandro Preziosi i Ángela Molina.[2]

Argument

Corre l'any 1915 en Armènia, i tota la família està esperant la visita d'Assadour, el germà que va deixar el seu poble natal als 13 anys per buscar feina a Itàlia. Ara, després d'haver fet fortuna a Venècia, l'home torna al país on va néixer perquè tots coneguin la seva esposa i els dos fills.

El seu germà Aran ha condicionat la casa de les aloses per rebre'ls, i fins i tot ha encarregat una piano de cua a Viena. A la casa tot el món es desviu cuinant els millors plats de la cuina armènia, però tant esforç és inútil: Assadour mai no arribarà a la seva destinació perquè just el dia en què hauria d'iniciar el viatge es declara la primera guerra mundial i Itàlia tanca les fronteres. A fil d'aquests esdeveniments, es reforça l'esperit nacionalista dels turcs, entossudits a crear una gran nació on no hi cap el respecte per les minories. Comença així el gran èxode armeni, una odissea marcada per la gana, la set i la voluntat desesperada de les dones d'aquesta família per salvar-se de la mort i de la indignitat.

Només tres nenes i un nen aconseguiran arribar fins a Itàlia, on Assadour s'ocuparà de garantir el seu futur i de conservar la memòria fosca de tots ells.[3]

Repartiment

  • Paz Vega[4]
  • Moritz Bleibtreu
  • Alessandro Preziosi
  • Ángela Molina
  • Arsinée Khanjian
  • Mohammed Bakri
  • Tchéky Karyo
  • Mariano Rigillo
  • Hristo Shopov
  • Christo Jivkov
  • Stefan Danailov
  • Linda Batista
  • Assen Blatechki
  • Marius Donkin
  • André Dussollier
  • Itzhak Finzi
  • Ubaldo Lo Presti
  • Hristo Mitzkov
  • Enrica Maria Modugno
  • Elena Rainova
  • Yvonne Sciò
  • Maria Statoulova
  • Alessandro Bressanello
  • Valentin Ganev
  • Nadia Konakchieva
  • Roberto Serpi
  • George Zlatarev

Rebuda

  • "Tant interessant en el tema com antiquada artísticament (...) la rància posada en escena devalua la seva suposada força sentimental."[5]
  • Després de triomfar a Canes amb Padre Padrone fa 30 anys, els Taviani segueixen al peu del canó amb una epopeia sobre el genocidi armeni a mans dels turcs. Tot i que l'acción té lloc durant la Primera Guerra Mundial, el tema és d'actualitat. L'obra conjuga l'èpica amb la lírica i la història col·lectiva amb múltiples drames individuals, sense perdre de vista els seus objectius polítics.[6]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «El destí de la Nunik». Ésadir.cat. [Consulta: 28 gener 2022].
  2. ↑ filmaffinity. La Masseria delle allodole (en castellà). filmaffinity. 
  3. ↑ amg. La Masseria delle allodole (en anglès). amg. 
  4. ↑ filmaffinity. Culs de pel·lícula (en castellà). filmaffinity. 
  5. ↑ Ocaña, Javier. El País. La Masseria delle allodole (en castellà). El País. 
  6. ↑ fotogramas. Crítica de La Masseria delle allodole (en castellà). fotogramas. 

Enllaços externs

  • El destí de la Nunik - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules de Paolo i Vittorio Taviani
Un uomo da bruciare (amb Valentino Orsini; 1962)  · I fuorilegge del matrimonio (amb Valentino Orsini; 1963) · I sovversivi (1967) · Sotto il segno dello scorpione (1969) · San Michele aveva un gallo (1972) · Allonsanfàn (1974) · Padre padrone (1977) · Il prato (1979) - La notte di San Lorenzo (1982) · Kaos (1984) · Good Morning, Babilònia (1987) · El sol també a la nit (1990) · Floreal (1993) · Les afinitats electives (1996) · Tu ridi (1998) · Resurrezione (2001) · Luisa Sanfelice (2004) · El destí de la Nunik (2007) · Cèsar ha de morir (2012) · Maraviglioso Boccaccio (2015) · Una questione privata (2017)