Complement directe

Funcions sintàctiques
Subjecte (Subj) i Predicat (Pred)
Complement del nom (CN)
Complements del verb (CV):
Atribut (Atr)
Complement directe (CD)
Complement indirecte (CI)
Complement de règim verbal (CRV)
Complement predicatiu (CPred)
Complement circumstancial (CC)
Complement adverbial (CAdv)
Altres:
Complement agent (CAgent)
Adjunt
Aposició
Vocatiu
  • Vegeu aquesta plantilla

El complement directe (CD),[1] també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.

  • Depèn d'un verb transitiu i completa la informació que aquest aporta:

Ja conec la nova professora.

He vist una llebre.

  • Es correspon amb el subjecte pacient de les oracions en veu passiva:

veu activa: la ràdio ha difós la notícia - veu passiva: la notícia ha estat difosa per la ràdio

El complement directe amb a en català

En català el complement directe no porta preposició, tret d'aquests casos:

  • Obligatòriament:
  • Davant del segon terme d'un CD recíproc
Se saludaren l'un a l'altre.
  • Quan el CD és un pronom personal tònic (altrament dit fort)
T'estime a tu.
  • Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser reprès per un pronom a la seua posició normal)
Al Joan, no l'he vist.
  • Opcionalment:
  • Davant els indefinits tothom, tots, ningú, el relatiu el qual (i variants) i el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigüitats
Ha vist tothom. (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom. (CD)
  • En altres casos d'ambigüitat
T'estime com en Joan. ≠ T'estime com a en Joan.

Pronominalització del complement directe

Es pot substituir per diversos pronoms febles o clítics:[2]

  • Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
Ton pare no ens va veure.
  • Si el CD és de 3a persona, poden donar-se els casos següents:
  • CD determinat per un article determinat, un possessiu o un demostratiu: el, els, la, les.
He agafat els dispositius. = Els he agafat.
Ja vaig veure aquella sèrie. = Ja la vaig veure
  • CD indeterminat: en.
He comprat llibres de poesia. = N'he comprat.
No hi ha farina? = No n'hi ha?
  • CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu, el qual no queda substituït amb el pronom i, doncs, cal esmentar-lo (subratllat): en.
He dut tres bosses de llepolies. = N'he dut tres.
Porta molts braçalets. = En porta molts
  • CD substantiu + adjectiu (en funció de predicatiu): en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu.
Miquel venia llibres antics. = Miquel en venia d'antics.
  • CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho.
Ja sap què s'ha decidit a la reunió. = Ja ho sap.
No li digues això. = No li ho digues.
  • CD recíproc o reflexiu: es.
Joan mirà Pere i Pere mirà Joan. = Joan i Pere es miraren.
La Mercè es venta

Referències

  1. ↑ «Complement directe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Font: Joan Campos Aucejo, D'ací i d'allà: curs de valencià (grau superior), p. 126.

Bibliografia

  • Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998.
  • Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.
Bases d'informació