Coeficient osmòtic

El coeficient osmòtic φ és un valor que mesura la desviació del comportament d'un dissolvent respecte del seu comportament en condicions ideals, segons la llei de Raoult. El coeficient osmòtic es defineix basant-se en concentracions en l'escala de molalitats com:[1]

φ = μ A μ A R T M A i m i {\displaystyle \varphi ={\frac {\mu _{A}^{*}-\mu _{A}}{R\cdot T\cdot M_{A}\sum _{i}m_{i}}}\,}

i basant-se en les concentracions en l'escala de les fraccions molars:

φ = μ A μ A R T ln x A {\displaystyle \varphi ={\frac {\mu _{A}^{*}-\mu _{A}}{R\cdot T\ln x_{A}}}\,}

on μ A {\displaystyle \mu _{A}^{*}} és el potencial químic del dissolvent pur i μ A {\displaystyle \mu _{A}} és el potencial químic del dissolvent en la dissolució, MA és la massa molar del dissolvent, xA la seva fracció molar, R la constant dels gasos i T la temperatura termodinàmica.

Referències

  1. Osmotic coefficient Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine. Definició del Gold book de la IUPAC