Buriti
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Mauritia flexuosa  | |
|---|---|
 Palma canangucha | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Gènere | Mauritia |
| Espècie | Mauritia flexuosa L.f. 1782 |
El buriti o moritxe (Mauritia flexuosa), conegut segons l'indret com a canangucha o aguaje, és una arecàcia amb tija solitari de 20 a 35 m d'altura i 3 a 4 de diàmetre de color cafè clar. La corona està formada per 11 a 14 fulles amb raquis de 2,5 m de longitud. La inflorescència és erecta amb peduncle d'1 m i raquis d'1,5 m de llarg. Raïms amb més de mil fruits, cadascun de 5 a 7 cm de llarg i 4, 5 a 5 cm de diàmetre, color vermell fosque, amb mesocarpi carnós taronjat o groc i llavor color castany.
Hàbitat
Prolifera en terrenys inundables a l'Amazònia, l'Orinoquia i el piedemonte andí aledany a menys de 900 msnm formant grans poblacions, conegudes com a canangucha, que són una mena particular de bosc i ecosistema que atreu la fauna en l'època de fructificació.
Cultiu
Els distànciaments recomanats en monocultura són variats, el més freqüent és de 8 x 8 m, i col·locant en cada punt de plantació 2 plàntules espaiades 1 m amb el propòsit d'eliminar l'excés de plantes masculines; haurà de mantenir-se en la població un màxim de 20% de plantes "mascle".
La fructificació de l'aguaje s'inicia entre els 7-8 anys després de la plantació, quan les plantes aconsegueixen una altura de 6-7 m; encara que han estat observades plantes de menor porti que van iniciar la fructificació a partir del 4º any. La fructificació aparentment ocorre tot l'any, amb majors concentracions entre els mesos de febrer-agost i relativa escassesa els mesos de setembre-novembre. La producció en sistemes naturals s'estima en 6,1 t/ha en el Perú i 9,1 t/ha a Colòmbia; sota cultiu, en plantacions de monocultiu de cent palmells/ha, s'obté 19 t/ha amb una mitjana de 190 kg per planta.
Usos
Des de temps immemorial la població nativa fa un ús múltiple d'aquest palmell. Consumeix els fruits que la seva pulpa és altament nutritiva i conté proteïnes, greix, vitamines i carbohidrats. Es menja fresca directament o s'usa per a fabricar begudes i per a extreure oli. De les fulles s'extreuen fibres per a fabricar cordeles, cistelles i altres objectes. En els troncs caiguts crían les larvas comestibles mojojoy de coleòpters (Rhynchophorus palmarum, Rhinostomus barbirostris i Metamasius hemipterus sericeus).
