Budrus

Plantilla:Infotaula geografia políticaBudrus
Imatge
Localització
Map
 31° 58′ 00″ N, 34° 59′ 37″ E / 31.9666°N,34.9936°E / 31.9666; 34.9936
Territori ocupatCisjordània
GovernacionsGovernació de Ramal·lah i al-Bireh Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud220 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1596 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00
UTC+03:00 Modifica el valor a Wikidata

Budrus (àrab: بٌدرُس, Budrus) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 31 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 1.790 habitants en 2016.[1]

Història

Budrus és la forma àrab de Pere i en l'antiguitat el poble era conegut com a Patris. El lloc de la ciutat moderna està just a l'est de la línia d'armistici de 1949, mentre que l'antiga ciutat era probablement a 2 quilòmetres de distància de Khirbet Budrus, al costat oest de la línia.[2][3] Fou esmentat al Tosefta jueu (Demai 1)[4] com a inclòs al límit de les muntanyes del sud de Judea.[5]

S'hi ha trobat restes arqueològiques del període hel·lenístic[6] i romà d'Orient.[7]

Època otomana

En 1596 Budrus apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya de Ramla al liwà de Gaza. Tenia una població de 46 llars musulmanes i pagava impostos sobre blat, ordi, olives o collites d'estiu, cabres o ruscs i una premsa per a olives o grapes; un total de 3.608 Akçe. El 7/24 dels ingressos revertien al Waqf.[8]

En 1838 Budrus comptava com una vila musulmana del districte de Gaza,[9] assenyalada des de la torre de Ramleh.[10]

Una llista oficial de pobles otomans del 1870 va mostrar que Ebdus tenia un total de 28 cases i una població de 93, tot i que el recompte de població només incloïa homes. També va assenyalar que estava ubicat entre Qibya i Ni'lin.[11][12]

En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Budrus com «un petit poble, amb oliveres i cisternes. Té prop seu dos llocs sagrats (maqam s), i un cementiri prop d'un (Imam 'Aly) a l'oest.»[13]

Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Budrus era de 334 musulmans,[14] incrementats en el cens de 1931 a 430 musulmans en un total de 98 cases.[15]

En 1945 la població era de 510 musulmans,[16] mentre que l'àrea total de terra era de 7.935 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests 636 dúnams eren plantacions o terra de rec, 2,412 eren parcel·les per a cereals,[18] mentre 18 dúnams eren sòl edificat.[19]

Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Budrus fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.

Protesta del dia de la terra a Budrus, març 2012

Budrus està flanquejada a l'oest i al nord pel Mur de Cisjordània i ha estat el lloc regular de protestes contra ell[20] des de 2003.[21]

Un nen del poble, Samir Awad, de 16 anys, va ser assassinat el febrer del 2013 a prop del Mur, on segons sembla, hi havia anat amb amics per tirar pedres als soldats. Segons una investigació de B'tselem, li van disparar mentre fugia, un cop a la cama, i després, mentre intentava fugir, un altre cop a l'esquena i al cap. Una investigació militar va fer una conclusió preliminar que els soldats havien disparat en contravenció de les normes de foc obert.[22][23] La casa de la seva família va ser posteriorment assaltada amb magranes de concussió, ferint diversos membres, mentre un altre fill, Abed, va ser arrestat i portat a un destí desconegut.[24]

Referències

  1. ↑ Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
  2. ↑ Dauphin, 1998, p. 831
  3. ↑ Tsafrir, Di Segni and Green, 1994, p. 200
  4. ↑ תוספתא דמאי, פרק א Arxivat 3 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. ↑ Conder and Conder, 1880, p. 307
  6. ↑ Re'em, 2008, Budrus (West)
  7. ↑ Korenfeld, 2008, Budrus (South)
  8. ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 153
  9. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 118
  10. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 30
  11. ↑ Socin, 1879, p. 154
  12. ↑ Hartmann, 1883, p. 140, també assenyala 28 cases
  13. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 296
  14. ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramleh, p. 21
  15. ↑ Mills, 1932, p. 19
  16. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 29
  17. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 66
  18. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 114
  19. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 164
  20. ↑ Polly Pallister-Wilkins «Radical Ground: Israeli and Palestinian Activists and Joint Protest Against the Wall». Social Movement Studies, 8, 4, pàg. 393–407. DOI: 10.1080/14742830903234262.
  21. ↑ Gideon Levy, Alex Levac, 'In Budrus, no one will give us the rights – we have to struggle for them', a Haaretz, 27 July 2013
  22. ↑ 'B’Tselem inquiry: No justification for shooting and killing Samir ‘Awad, 16. Budrus, 15 Jan 2013,' B’Tselem 21 February 2013.
  23. ↑ IDF Probe: 80 Bullets Fired Without Justification in Death of West Bank Palestinian Ha'aretz, 16/1/2013
  24. ↑ Gideon Levy, Alex Levac, 'A battered house, a shattered Palestinian family,' a Haaretz, 31 May 2013.

Bibliografia

  • Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
  • Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882. 
  • Conder, Francis Roubiliac; Conder, C.R.. A handbook to the Bible: being a guide to the study of the Holy Scriptures: derived from ancient monuments and modern exploration. A. D. F. Randolph & company, 1880 [Consulta: 4 gener 2017]. 
  • Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4. 
  • Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964. 
  • Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945. 
  • Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
  • Hartmann, M. Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871). 6, 1883, p. 102–149. 
  • Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
  • Korenfeld, Israel. Budrus (South). Hadashot Arkheologiyot – Excavations and Surveys in Israel, 2008-04-03. 
  • Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
  • Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. 
  • Re'em, Amit. Budrus (West). Hadashot Arkheologiyot – Excavations and Surveys in Israel, 2008-03-27. 
  • Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841. 
  • Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
  • Tsafrir, Yoram; Leah Di Segni; Judith Green (TIR): Tabula Imperii Romani: Judaea, Palaestina. Jerusalem: Israel Academy of Sciences and Humanities, 1994. ISBN 965-208-107-8. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Ciutats
Municipis
Viles
Camps
de refugiats