Baluard de Sant Pere

Baluard de Sant Pere
Dades
Tipus	Baluard
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Palma (Mallorca)
39° 34′ 12″ N, 2° 38′ 29″ E / 39.57°N,2.6413°E / 39.57; 2.6413
Catàleg	01/02 (Catàleg de patrimoni de Palma, , )

El Baluard o Bastió de Sant Pere (antigament conegut també amb els noms de bastió de Santa Catalina i bastió de la Creu)^[1] és un bastió que fa part de l'antiga murada renaixentista de Palma.

Va ser erigit entre 1575 i 1578, conegut llavors com a Bastió de Santa Caterina.^[2] Les murades medievals de Palma eren insuficients davant les armes de pólvora evolucionades, i van haver de reforçar-se amb bastions per combatre l'artilleria enemiga, permetre el moviment de l'artilleria pròpia i poder veure el camp enemic. El reforçament es materialitzà amb la realització d'unes noves murades, ideades per l'enginyer italià Giacomo Palearo Fratín el 1574,^[3] que concep un recinte murari format per bastions units entre els per llenços de murada. El bastió de Sant Pere destaca per les seves grans dimensions i la seva posició estratègica, fins al punt que s'hi instal·larà una de les escoles d'artilleria més prestigioses d'Europa.

El baluard ha sofert diferents modificacions al llarg dels segles, i així el 1646, sota el mandat de Vicenç Mut (nomenat el 1638 enginyer i sergent major de la fortificació), es modifica l'altura del bastió de Santa Catalina, per igualar-la a la dels bastions d'en Moranta i del Sitjar i poder comunicar-los a través de la murada. Serà durant el segle xviii quan la construcció adoptarà definitivament la forma actual.

El 1952, després de més de tres-cents anys, el bastió deixarà de tenir ús militar. Uns anys més tard passarà a mans privades. Els nous propietaris projectaren de bastir edificis a tota la zona (com s'esdevengué al bastió del Príncep) i, per això, el 1963 atempten contra la murada amb bombes de calç disparades estratègicament i aconsegueixen d'esbucar gran part de la cortina de ponent del bastió. Els ciutadans de Palma no romangueren impassibles davant aquest fet i llur reacció accelerà la declaració del bastió com a conjunt historicoartístic, i l'Estat en projectà la reconstrucció immediata el 1965.^[4]

Després d'aquest incident els terrenys són qualificats d'ús públic i expropiats al final de la dècada dels vuitanta.^[5] El bastió, sense tenir un ús específic, cau en un estat de complet abandó fins que el 1997 aquests terrenys són cedits per l'Ajuntament de Palma per a la construcció d'Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.^[6]

Referències