Andreu Carranza i Font
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juny 1957  (66 anys)Ascó (Ribera d'Ebre) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | Conte, novel·la i poesia |
| Obra | |
Obres destacables El desert de l'oblit, Anjub. Confessions d'un bandoler, El poeta del poble, | |
| Família | |
| Pare | Joan Carranza i Balsebre |
Premis | |
 | |
Andreu Carranza i Font (Ascó, 19 de juny del 1957) és un escriptor català.[1][2] Va néixer a Ascó, el van batejar a Móra la Nova i actualment viu a Flix.[3] Professionalment, fa de conserge a l'Institut de Flix.[3] Ha practicat el conte, la novel·la i la poesia. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals el Sant Joan i el Josep Pla. Toca la guitarra des dels 14 anys i als 17 va formar el grup Els Esquellots. Durant un temps es va dedicar al blues[1] i avui forma part del conjunt Lo Gitano Blanc, que defensa la rumba ebrenca.[3] Col·labora regularment a mitjans com La Vanguardia, El Punt, La Veu de l'Ebre o La Veu de Flix, entre altres; i en tertúlies radiofòniques a la Cadena Ser o Catalunya Ràdio. També condueix el programa coproduït per la Xarxa de Televisions Locals i el Canal Terres de l'Ebre «La barca de l'Andreu», de divulgació sobre el món de la pesca.[4]
Llibres publicats
Narrativa breu
- La tinta de la immortalitat. Barcelona: Pòrtic, 1991
- Aigua de València. Barcelona: Columna, 1993
- Riu avall. Tarragona: El Mèdol, 1996
Novel·la
- El desert de l'oblit. Tarragona: El Mèdol, 1993
- Llibre de les set xibeques: la riuada. Tarragona: El Mèdol, 1997
- Anjub. Confessions d'un bandoler. Barcelona: Edicions 62, 2000
- La filla de la memòria. Tarragona: El Mèdol, 2001
- El que l'herbolària sap. Barcelona: Planeta, 2002
- L'hivern del Tigre. Barcelona: Planeta, 2004
- El invierno del Tigre. Valls: Lectio, 2006
- La Clau Gaudí. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007 (escrit junt amb Esteban Martín)[5]
- Impremta Babel. Barcelona: Columna, 2009
- Imprenta Babel. Madrid: Temas de Hoy, 2009.
- De Woorden van Babel. Utrecht : A.W. Bruna Uitgevers, 2011
- El poeta del poble. Barcelona: Destino, 2015
- Ciutat de llops. Barcelona: Columna, 2017
- La tomba de l'Ebre". Barcelona: Columna, 2022
Poesia
- Trilogia del deliri. Calaceit: Sisalls, 1993
- A mumpare. Tarragona: El Mèdol, 2000
Premis literaris
- Recull-Francesc Puig i Llensa de narració, 1991 per La tinta de la immortalitat[2]
- Premi Ribera d'Ebre de narrativa, 1992 per El desert de l'oblit[2]
- Sebastià Juan Arbó de novel·la de Sant Carles de la Ràpita, 1995 per Riu avall[2]
- Sant Joan, 2000 per Anjub. Confessions d'un bandoler[2]
- Vila d'Ascó de narrativa, 2000 per La filla de la memòria[2]
- Josep Pla de narrativa, 2015 per El poeta del poble[6]
- Premi del Mèrit de les Lletres Ebrenques[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Andreu Carranza i Font». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Andreu Carranza i Font al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Piñol, Núria. «Andreu Carranza: “Tots som còmics que ballem al son que toca, deia Shakespeare”». Surtdecasa.cat. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ «Andreu Carranza Font». [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ Haro, Manel. «Entrevista a Andreu Carranza y Esteban Martín». Anika Entre Libros. Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2012. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ «Andreu Carranza guanya el Josep Pla amb una novel·la sobre Verdaguer». VilaWeb/ACN, 06-01-2015. [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ «Andreu Carranza rep el Mèrit de les Lletres Ebrenques 2015», 26-10-2015. [Consulta: 2 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
- «Andreu Carranza i Font». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Blog de la novel·la "Imprenta Babel"
- MySpace d'Andreu Carranza
1981: Antoni-Lluc Ferrer · 1982: Margarida Aritzeta · 1983: Vicenç Villatoro · 1984: Gabriel Janer Manila · 1985: Antoni Turull · 1986: Manuel Bofarull i Terrades · 1987: Desert · 1988: Manuel Joan i Arinyó · 1989: Miquel Bauçà · 1990: Olga Xirinacs · 1991: Desert · 1992: Pau Faner · 1993: Maria de la Pau Janer · 1994: Oriol Pi de Cabanyes · 1995: Jaume Pla i Pallejà · 1996: Josep Piera i Rubió · 1997: Ramon Folch i Camarasa · 1998: Antoni Dalmases · 1999: Antoni Vidal Ferrando · 2000: Andreu Carranza · 2001: Lluís Barbé · 2002: Desert · 2003: Vicenç Pagès · 2004: Toni Sala · 2005: Pep Coll · 2006: Valentí Puig · 2007: Desert · 2008: Baltasar Porcel · 2009: Jordi Coca · 2010: Joan Barril · 2011: Andreu Martín · 2012: Ada Castells · 2013: Àlvar Caixal · 2014: Melcior Comes · 2015: Najat El Hachmi · 2016: Carme Riera · 2017: Rafael Vallbona · 2018: Gemma Lienas · 2019: Desert · 2020: Albert Forns |
