Activisme
L'activisme és l'activitat protagonitzada, generalment, per una minoria social conscient que té la voluntat de promoure, impedir o dirigir el canvi social, polític, econòmic o ambiental. [1]
Si l'acció col·lectiva és intencionada, organitzada i sostinguda durant un període de temps es coneix com un moviment social.[2]
La paraula "activisme" es dóna en qualsevol orientació política i pot expressar-se de maneres ben diverses: editant o col·laborant als mitjans de comunicació, fent formació formal o informal, fent campanyes i promocionant boicots que pretenen incidir a nivell econòmic, organitzant manifestacions de carrer, vagues, casserolades, instal·lacions o accions artístiques, hacktivisme, ciberactivisme, etc. sota una tàctica no-violenta o de qualsevol altre tipus. També inclou l'"activitat social" que es fa a nivell de barris, per exemple, o a petita escala i molt concreta.[3]
Alguns activismes, com els de caire religiós, feminista o vegetarià, pretenen persuadir canvis en la conducta, mentre altres cerquen pressionar als governs per canviar les lleis.
Mètodes de l'activisme
L'activisme es pot realitzar en el dia a dia de moltes maneres, fins i tot a través de l'art (artivisme), el hacktivisme informàtic (hacktivisme), o simplement en la forma en què cadascú tria comprar (activisme econòmic). Per exemple, la negativa a comprar menjar o altres mercaderies d'una empresa com a protesta contra l'explotació dels treballadors o la seva política lingüística és una expressió d'activisme. No obstant això, l'activisme més visible i impactant sovint ve en forma d'acció col·lectiva, en la qual nombrosos individus coordinen un acte de protesta junts per tal de tenir un impacte més gran.[4]
Els activistes empren mètodes o tàctiques diferents per assolir els seus objectius Les tàctiques escollides són significatives perquè poden determinar com es perceben els activistes i què són capaços d'aconseguir. Per exemple, les tàctiques no violentes generalment tendeixen a obtenir més simpatia pública que no pas les violentes.[5] i són més del doble d'efectives en l'assoliment d'objectius declarats.[6]
Històricament, l'activisme s'ha centrat en aconseguir canvis polítics substancials en la política o en les pràctiques d'un govern o una indústria. Alguns activistes intenten persuadir la gent perquè canviï el seu comportament amb l'acció directa, en comptes de persuadir els governs perquè canviïn les lleis.[7] Altres activistes intenten persuadir el ciutadans o la política del govern perquè no canviï.
Charles Tilly va desenvolupar el concepte d'un "repertori de contenció", que descriu totes les possibilitats de tàctiques disponibles per als activistes en un moment i lloc donats.[8] Aquest ventall d'opcions són totes les tàctiques que han demostrat tenir èxit per part d'activistes en el passat, com boicots, peticions, marxes, teatre de carrer, propaganda, escarnis i assentades. Els activistes també poden innovar noves tàctiques de protesta. Per exemple, el 2024, sorgeix la iniciativa Mallorca Platja Tour amb la voluntat de recuperar tots aquests espais i ocupar les platges que molts anys enrere eren transitables, però que d’ençà que el poder del turisme a les Illes va donar nom al fenomen de la balearització, com més va és més difícil de trobar un racó on estendre la tovallola. Els veïns recuperen espais que el turisme ha devorat.[9]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Activisme». Termcat. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Goodwin, Jeff; Jasper, James. The Social Movements Reader: Cases and Concepts. 2nd. Wiley-Blackwell, 2009. ISBN 9781405187640.
- ↑ Josepa Cucó i Giner, De la utopia revolucionària a l'activisme social, Universitat de València. ISBN 9788437099668 (català)
- ↑ Tarrow, Sidney. Power in Movement: Social Movements and Contentious Politics. 2nd. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1998. ISBN 9781139076807. OCLC 727948411.
- ↑ Zunes, Stephen; Asher, Sarah Beth; Kurtz, Lester. Nonviolent Social Movements: A Geographical Perspective. Malden, Mass.: Blackwell, 1999. ISBN 978-1577180753. OCLC 40753886.
- ↑ Chenoweth, Erica; Stephan, Maria J. Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict. New York: Columbia University Press, 2013. ISBN 9780231156837. OCLC 810145714.
- ↑ «Direct action» (en anglès). Activist Handbook. Arxivat de l'original el 13 July 2022. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ Tilly, Charles; Tarrow, Sidney. Contentious Politics. Second revised. New York, NY: Oxford University Press, 2015. ISBN 9780190255053. OCLC 909883395.
- ↑ «Residents de les Illes fan una crida a ocupar les platges: “No podem permetre que ens treguin de casa nostra”». Vilaweb. [Consulta: 16 juny 2024].
Viccionari
