Absorbància

En espectroscòpia, l'absorbància ( A {\displaystyle A\,} ) és definida com:

A λ = log 10 ( I I 0 ) {\displaystyle A_{\lambda }=-\log _{10}\left({\frac {I}{I_{0}}}\right)} ,

on I {\displaystyle I\,} és la intensitat de llum amb una longitud d'ona específica λ {\displaystyle \lambda \,} després de passar per una mostra (intensitat de la llum transmesa) i I 0 {\displaystyle I_{0}\,} és la intensitat de la llum abans que entri a la mostra (intensitat de la llum incident).

Les mesures d'absorbància són sovint utilitzades en química analítica, a causa del fet que l'absorbància és proporcional al gruix d'una mostra i la concentració de la substància en aquesta, en contrast a la transmitància I / I0, la qual canvia exponencialment amb el gruix i la concentració.

Vegeu també

  • Llei de Beer-Lambert