433 aC

Infotaula nombre433 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià433 aC (cdxxxiii aC)
Islàmic1087 aH – 1086 aH
Xinès2264 – 2265
Hebreu3328 – 3329
Calendaris hindús-377 – -376 (Vikram Samvat)
2669 – 2670 (Kali Yuga)
Persa1054 BP – 1053 BP
Armeni-
Rúnic-182
Ab urbe condita321
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC
Anys
436 aC 435 aC 434 aC - 433 aC - 432 aC 431 aC 430 aC

El 433 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 321 ab urbe condita. La denominació 433 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

  • Pèricles estableix una aliança defensiva amb Còrcira (actual Corfú), la força naval més important a la Mar Jònica i punyent enemiga de Corint. Com a resultat, Atenes intervé en la disputa entre Corint i Còrcira i, a la Batalla de les illes Síbotes, un petit contingent naval comandat per l'atenenc Lacedemoni, evita que la flota de Corint aconsegueixi la caiguda de Còrcira. Després d'això, Atenes va assetjar Potidea, tributària i aliada d'Atenes, però colònia de Corint.[2]
  • Atenes dona un ultimàtum a Potidea, una antiga colònia de Corint que forma part de la Lliga de Delos. Han d'arrasar les muralles, lliurar ostatges i expulsar els magistrats corintis. Potidea va enviar una ambaixada a Atenes per demanar una suavització dels termes, sense èxit. També va enviar una ambaixada secreta a Esparta, acompanyada d'alguns corintis, que haurien obtingut la promesa d'una invasió de l'Àtica si els atenesos atacaven Potidea.[3]
  • A Roma són elegits tribuns amb potestat consular Marc Fabi Vibulà, Marc Fosli Flaccinàtor i Luci Sergi Fidenat.[4]

Naixements

Necrològiques

Referències

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 45
  3. Glotz, Gustave; Robert Cohen. Histoire grecque. París: Presses Universitaires de France, 1936, p. 433. 
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 25
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 93