Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí

Infotaula de personaÚmar ibn Hafs al-Muhal·labí
Biografia
Mort27 novembre 771 Modifica el valor a Wikidata
Valí d'Ifríqiya
768 – 771
← al-Hàssan ibn Harb al-KindíYazid ibn Hàtim al-Muhal·labí → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, valí Modifica el valor a Wikidata

Abu-Jàfar Úmar ibn Hafs ibn Uthman ibn Qabissa ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí al-Azdí al-Qahtaní (àrab: أبو جعفر عمر بن حفص بن عثمان بن قبيصة بن أبي صفرة المهلبي الأزدي القحطاني, Abū Jaʿfar ʿUmar b. Ḥafṣ b. ʿUṯmān b. Qabīṣa b. Abī Ṣufra al-Muhallabī al-Azdī al-Qaḥṭānī) o, més senzillament, Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí, àlies Hazàrmard (àrab: هزارمد, Hazārmard), fou un membre de la família dels muhal·làbides.

Es va unir als haiximites (abbàssides) probablement al Khurasan. Fou governador de Bahrayn sota el califa Abu-l-Abbàs as-Saffah i després a Bàssora encara amb el mateix califa i amb el següent al-Mansur. El 760 at-Tabarí diu que fou el primer muhal·làbida a governar l'Índia (probablement Multan) fins al 768, i va protegir el fill d'an-Nafs az-Zakiyya (moment en què hauria substituït el color negre de la bandera pel color blanc). El 768 fou enviat com a governador a Ifríqiya. Vers el 770 va encarregar el govern al seu parent Habib ibn Habib al-Muhal·labí (fill d'Habib ibn al-Muhàl·lab, governador del Sind) i va morir un temps després (vers 771) en lluita contra els ibadites d'Abu-Hàtim Yaqub ibn Labib al-Kharijí, imam de Tripolitana. El van succeir una sèrie de governadors de la família.

Referències

  • Marçais, G. "ʿOmar (Abū Ḏj̲aʿfar) b. Ḥafṣ". Encyclopaedia of Islam, primera edició (1913-1936). Editada per M. Th. Houtsma, T.W. Arnold, R. Basset, R. Hartmann. Brill Online, 2016. 9 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-1/omar-abu-djafar-b-hafs-SIM_3556>
  • Crone, P., “Muhallabids”. Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2012. 18 d'agost de 2021 <http://dx.doi.org/10.1163/1573-3912_islam_SIM_5329>