Òxid de cobalt(III) i liti

Infotaula de compost químicÒxid de cobalt(III) i liti
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular97,939029 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCoLiO₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Li+].[O-][Co]=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,68 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata

L'òxid de cobalt(III) i liti és un compost iònic format per anions òxid, O 2 {\displaystyle {\ce {O^2-}}} , i cations cobalt(3+), Co 3 + {\displaystyle {\ce {Co^3+}}} , i liti(1+), Li + {\displaystyle {\ce {Li^+}}} . És un òxid de fórmula LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} . S'empra com a càtode en les bateries recarregables d'ió liti àmpliament emprades en dispositius electrònics com ara els telèfons mòbils, les càmeres fotogràfiques o els ordinadors portàtils.

Estructura

L'òxid de cobalt(III) i liti pot presentar-se en dues formes. Si s'obté a altes temperatures, al voltant dels 800 °C, adopta la forma α NaFeO 2 {\displaystyle {\ce {\alpha-NaFeO2}}} (grup espacial: R 3 m {\displaystyle \mathrm {R3m} } ) en la qual els cations Li + {\displaystyle {\ce {Li^+}}} i Co 3 + {\displaystyle {\ce {Co^3+}}} s'ordenen de forma alternada en els plans {111} de l'estructura cristal·lina degut a la gran diferència de volum i de càrrega d'aquests dos cations. L'altra forma s'obté a baixes temperatures, al voltant dels 400 °C, i adopta l'estructura d'espinel·la litiada { Li 2 } 16 c [ Co 2 ] 16 d O 4 {\displaystyle {\ce {\{Li2\}_{16c}[Co2]_{16d}O4}}} , on els cations Co 3 + {\displaystyle {\ce {Co^3+}}} ocupen tots els llocs octaèdrics 16d i els cations Li + {\displaystyle {\ce {Li^+}}} els llocs octaèdrics 16c de les espinel·les (grup espacial: F d 3 m {\displaystyle \mathrm {Fd3m} } ).[1]

Propietats

El LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} és estable fins a una temperatura al voltant dels 1200 K (uns 900 °C). A temperatures superiors es descompon en oxigen, O 2 {\displaystyle {\ce {O2}}} , i tetraòxid de tricobalt, Co 3 O 4 {\displaystyle {\ce {Co3O4}}} . Tanmateix el compost no estequiomètric Li 1 x CoO 2 {\displaystyle {\ce {Li_{1-x}CoO2}}} , que es produeix en el càtode de les bateries d'ió liti, es descompon només a uns 450 K (uns 170 °C) donant el compost estequiomètric i els productes indicats:[2]

Li 1 x CoO 2 ( 1 x ) LiCoO 2 + x / 3 Co 3 O 4 + x / 3 O 2 {\displaystyle {\ce {Li_{1-x}CoO2 -> (1-x) LiCoO2 + x/3 Co3O4 + x/3 O2}}}

Obtenció

Diferents mètodes d'obtenció del LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} s'empren en la indústria. El més popular és el que fa reaccionar carbonat de cobalt(III), Co 2 ( CO 3 ) 3 {\displaystyle {\ce {Co2(CO3)3}}} , o tetraòxid de tricobalt, Co 3 O 4 {\displaystyle {\ce {Co3O4}}} , amb carbonat de liti, Li 2 CO 3 {\displaystyle {\ce {Li2CO3}}} , o hidròxid de liti, LiOH {\displaystyle {\ce {LiOH}}} , a altes temperatures (850-900 °C) en aire durant diverses hores.[3]

Co 2 ( CO 3 ) 3 + Li 2 CO 3 2 LiCoO 2 + 4 CO 2 {\displaystyle {\ce {Co2(CO3)3 + Li2CO3 -> 2 LiCoO2 + 4 CO2}}}
D'altres mètodes són la síntesi per combustió on una mescla de nitrat de cobalt(III) i carbonat de liti es crema a 350 °C amb diformilhidrazina;[4] la ruta hidrotermal on es fa reaccionar hidròxid de cobalt(II) amb nitrat de liti a temperatures entre 300 i 800 °C;[5] etc.

Aplicacions

L'ús de l'òxid de cobalt(II) i liti com a càtode en bateries fou descobert el 1980 pel grup de John B. Goodenough la Universitat d'Oxford.[6] El 1990 l'empresa japonesa Sony dissenyà la primera bateria d'ió liti combinant un càtode de LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} amb un ànode de grafit.[7] Encara que el càtode de LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} domina actualment el mercat de bateries de liti, hi ha una disponibilitat limitada de cobalt, que fa que tingui un alt preu. Aquest alt preu limita el seu ús a cel·les petites, com ara les que s'utilitzen en ordinadors, telèfons mòbils i càmeres fotogràfiques.[8]

En el procés de càrrega de la bateria en el càtode de LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} es dona la semireacció d'oxidació:

LiCoO 2 c a r r . Li 1 x CoO 2 + x Li + + x e {\displaystyle {\ce {LiCoO2 ->[carr.] Li_{1-x}CoO2 + x Li^+ + x e^-}}}

Bateria d'ió liti de Sony

Els cations Co 3 + {\displaystyle {\ce {Co^{3+}}}} presents al LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} s'oxiden a cations Co 4 + {\displaystyle {\ce {Co^{4+}}}} , alliberant un electró, e {\displaystyle {\ce {e^-}}} , per cada catió Co 3 + {\displaystyle {\ce {Co^{3+}}}} oxidat. Al mateix temps per mantenir l'electroneutralitat del compost surten d'ell cations Li + {\displaystyle {\ce {Li^+}}} formant-se el compost no estequiomètric Li 1 x CoO 2 {\displaystyle {\ce {Li_{1-x}CoO2}}} . Els cations Li + {\displaystyle {\ce {Li^+}}} viatgen cap l'elèctrode de grafit gràcies a l'electròlit hexafluorofosfat de liti, LiF 6 P {\displaystyle {\ce {LiF6P}}} , on es redueixen a Li {\displaystyle {\ce {Li}}} a .

Al càtode, en el procés de descàrrega de la bateria, es produeix la semireacció de reducció que ve representada per:

Li 1 x CoO 2 + x Li + + x e d e s c . LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {Li_{1-x}CoO2 + x Li^+ + x e^- ->[desc.] LiCoO2}}}
En el procés de descàrrega es produeix una reducció de Co 4 + {\displaystyle {\ce {Co^{4+}}}} , presents al compost no estequiomètric Li 1 x CoO 2 {\displaystyle {\ce {Li_{1-x}CoO2}}} a Co 3 + {\displaystyle {\ce {Co^{3+}}}} , guanyant un electró, e {\displaystyle {\ce {e^-}}} , per cada catió Co 4 + {\displaystyle {\ce {Co^{4+}}}} reduït; mentre que els àtoms de Li {\displaystyle {\ce {Li}}} s'oxiden a Li + {\displaystyle {\ce {Li^+}}} perdent un electró a l'ànode de grafit, C 6 {\displaystyle {\ce {C6}}} , i entrant novament en l'estructura del LiCoO 2 {\displaystyle {\ce {LiCoO2}}} :[9]

LiC 6 x Li + + x C 6 + e {\displaystyle {\ce {LiC6 -> x Li^+ + x C6 + e^-}}}

Referències

  1. Maiyalagan, Thandavarayan; Jarvis, Karalee A.; Therese, Soosairaj; Ferreira, Paulo J.; Manthiram, Arumugam «Spinel-type lithium cobalt oxide as a bifunctional electrocatalyst for the oxygen evolution and oxygen reduction reactions» (en anglès). Nature Communications, 5, 27-05-2014, pàg. ncomms4949. DOI: 10.1038/ncomms4949.
  2. Kellerman, D. G. et al. «Investigation of thermal stability of LiCoO₂ and Li1-xCoO2». Chemistry of Sustainable Development, 10, 2002, pàg. 721-726.
  3. Julien, Christian; Mauger, Alain; Vijh, Ashok; Zaghib, Karim. Lithium Batteries: Science and Technology (en anglès). Springer, 2015-09-28. ISBN 9783319191089. 
  4. Rodrigues, Shalini; Munichandraiah, N.; Shukla, A. K. «Novel solution-combustion synthesis of LiCoO2 and its characterization as cathode material for lithium-ion cells». Journal of Power Sources, 102, 1, 01-12-2001, pàg. 322–325. DOI: 10.1016/S0378-7753(01)00770-4.
  5. Dong, Q. et al. «Synthesis of LiCoO2 via a facile hydrothermal-assisted route». Journal of the Ceramic Society of Japan, 119, 6, 2011, pàg. 538-540.
  6. Mizushima, K.; Jones, P. C.; Wiseman, P. J.; Goodenough, J. B. «LixCoO2 (0». Materials Research Bulletin, 15, 6, 01-06-1980, pàg. 783–789. DOI: 10.1016/0025-5408(80)90012-4.
  7. Nagaura, T.; Tozawa, K. «Lithium Ion Rechargeable Battery». Progress in Batteries and Solar Cells, 9, 1990, pàg. 209.
  8. Whittingham, M. Stanley «Lithium Batteries and Cathode Materials». Chem. Rev., 104, 2004, pàg. 4271-4301.
  9. Franco, Alejandro. Rechargeable Lithium Batteries: From Fundamentals to Applications (en anglès). Elsevier, 2015-04-07. ISBN 9781782420989. 
Identificadors
CAS · Modifica el valor a WikidataInChIKey · Modifica el valor a WikidataPubChem · Modifica el valor a WikidataAEPQ · Modifica el valor a WikidataChemSpider · Modifica el valor a WikidataZVG · Modifica el valor a WikidataInfocard ECHA · Modifica el valor a WikidataDSSTOX · Modifica el valor a Wikidata